Els cinc primer guàrdies civils en declarar per les càrregues de l’1 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita ho han fet per videoconferència. En concret des de la seva base de Valdemoro, a Madrid. Només han respost a les preguntes de la seva defensa i de la jutgessa. I com s’esperava han seguit la versió oficial. Que es va actuar per donar compliment les ordres del jutge, amb proprocionalitat i per defensar-se de la gran resistència activa per part dels veïns concentrats davant del pavelló, on es votava el referèndum.

L’acusació particular, que representa a una seixantena de ferits, demana que la causa es declari complexa i que s’agrupen totes les denuncies. Diuen que la instrucció és pot allargar molt de temps per la dificultat d’identificar els agents. Tot i així, n’han pogut reconèixer més i esperen que la jutgessa també els citi a declarar.

Volen, a més, conèixer qui va donar les ordres de carregar, sobretot després que la interlocutòria del TSJC demanava no alterar la convivència ciutadana. “Volem saber qui forma part d’aquest operatiu, entenem que la responsabilitats d’un és una, però també hi ha la responsabilitat dels qui van prendre mesures, tenint en compte que la interlocutòria del TSJC també deia que s’havia d’actuar de manera que no s’alterés la normal convivència ciutadana”.

Una vintena de persones s’ha concentrat aquest dilluns al matí amb pancartes contra la violència dels cossos estatals davant dels jutjats, on els Mossos han establert un important dispositiu de seguretat que limitava l’accés a la zona. En un comunicat, el Comitè en Defensa de la República s’ha referit a l’empresonament de polítics, la persecució judicials a rapers, la censura artística o la filtració d’escoltes com a motius d’una realitat orwelina que s’està imposant a marxes forçades.

Periodista.