Less monedes, datades el s.VI d.C, tenen un alt valor patrimonial, no només pel material en què estan fetes, sinó per la seva raresa i excepcionalitat. Van ser localitzades al jaciment de Tres Cales (l’Ametlla de Mar) durant la campanya d’excavació de l’any 2014 dirigida pel Dr. Jaume Noguera de la Universitat de Barcelona en el marc del projecte de recerca ‘Guerra i conflicte al nord-est de la Península ibèrica en època romanorepublicana (segle III-I aC)’. Les monedes van aparèixer juntes formant un petit tresor, el contenidor del qual fou una petita olleta de cuina d’època tardoantigua de la que s’han localitzat diversos fragments.
El seu estudi ha confirmat la gran importància històrica i numismàtica que aporta la troballa. La raresa de la troballa de monedes d’aquest període, que habitualment són d’or, junt amb la presencia de petites monedes d’argent que fins ara no havien trobat malgrat que alguns estudiosos aventuraven la seva existència, demostra que el sistema monetari visigot emprava habitualment or però que en alguna ocasió, en determinats moments i llocs, va emprar argent, a més de numerari en coure. Fins ara no eren conegudes peces de plata visigoda d’aquest moment. L’associació amb les monedes d’or, de clara cronologia, els atorga una filiació visigoda indubtable. La cronologia del conjunt ens la donen les peces d’or que situen el tresor en temps de Justinia (527-565) o com a molt tard de Justí II (565-578). Sembla que pel lloc de la troballa aquestes peces podrien estar batudes a Barcelona, la darrera capital visigoda abans de la definitiva ubicació a Toledo. El tresor visigot esta format per cinc monedes d’or (una d’elles trencada en dos fragments) i sis de plata.
Es preveu que aquest any les monedes siguin exposades dins de l’exposició permanent d’arqueologia. Actualment estan en fase de documentació i de control preventiu de conservació per veure si necessiten restauració. Un cop establertes les condicions de conservació és procedirà a l’adequació de l’espai expositiu per a acollir-les i mostrar-les al públic. Amb aquestes monedes s’ha enriquit la col·lecció numismàtica que amb un monetari no massa nombrós, de més de 600 peces, té una important, i gaire bé única, col·lecció d’època ibèrica, romana, andalusí, medieval cristiana i ara visigoda.
Actualment el museu compta amb un fons numismàtic de 782 monedes, de les quals 601 estan documentades i resten en procés de documentació 181 monedes. Més de la meitat, un 56%, de monedes del fons són romanes, mentre que la moneda medieval representa un 25%, i de la resta són un 14% no identificades, un 6% contemporànies, un 3% ibèriques i un 2% modernes. Entre totes aquestes monedes hi ha quatre conjunts de monedes coneguts com a tresorets, tres d’ells procedeixen d’excavacions i dos són d’època romana baix imperial, un fou localitzat a la vila de la Carrova a Amposta (11 monedes) i l’altre a la vil·la de Casa Blanca a Tortosa (10 monedes), i l’atre tresor és el tresor visigot dipositat recentment. El més conegut, però, és el tresor de Masdenverge, format per 156 monedes andalusines amb una cronologia entre el segle X-XI dC, el qual fou donat pel Dr. Francesc Esteve Gàlvez.
Actualment hi ha exposades un total de 168 monedes, 112 ibèriques i romanes i 56 medievals. La incorporació de moneda, a més d’enriquir el fons del museu, permet dotar a l’exposició d’una explicació visual, per mitjà de les mateixes peces, del procés de romanització en general i, en particular, de la introducció de la economia monetària a les Terres de l’Ebre. En aquestes 112 peces hi ha representades les primeres monedes que arribem a aquesta zona, monedes greques, fenícies, cartagineses, romanes … producte del comerç però també de l’assentament dels primers campaments romans instal·lats a la zona.
La diversitat de monedes, i de localitzacions, també ens permet conèixer com es va produir la seva introducció i dispersió, els patrons metrològics emprats (valors de les monedes), el procés de devaluació que sofreixen … però també la introducció d’un sistema polític amb les representacions dels símbols del poder i del bust dels emperadors i de la seva família, de la religió amb uns determinats deus i rituals, del llatí, llengua oficial de l’imperi, etc. En resum assistim a l’aculturació d’una societat fins la seva total assimilació al llarg d’uns 700 anys.