El procediment es va obrir per una querella presentada per la Fiscalia de Barcelona contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, el passat 14 de setembre. El fiscal els acusa dels presumptes delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació de fons públics.
En sortir dels jutjats, Faura ha reconegut a Canal Terres de l’Ebre estar sorprès per la “poca preparació” de les preguntes dels magistrats. Al seu parer, intentaven “treure informació” relativa a la preparació del referèndum per poder-la incorporar a les causes obertes al Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional contra el Procés sobiranista. Com quina informació va rebre, què tractaven a les reunions i si havia percebut alguna dieta. Les respostes que ha donat, segons ell mateix, “no provocaran cap efecte en les querelles contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral Central, que segurament acabaran arxivades”.
Segons el ministeri públic, l’òrgan que feia les funcions de Junta Electoral per l’1-O, va constituir les sindicatures territorials després d’haver rebut les notificacions del Tribunal Constitucional que suspenien la llei del referèndum, aprovada el 6 de setembre. De fet, el 7 de setembre, el Parlament va designar els cinc membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
MULTES DE 12.000€ AL DIA
Les actuacions legals contra la Sindicatura Electoral van ser immediates. El 20 de setembre el Tribunal Constitucional va imposar una multa de 12.000 euros diaris als cinc membres de la Sindicatura Electoral Central i als 22 de les sindicatures territorials, entre ells Faura, com a president de la Sindicatura Electoral de Tarragona.
Immediatament, el 21 i 22 de setembre els síndics envien un escrit al Constitucional presentant la seva renúncia i declarant que no havien adoptat cap resolució a excepció de la mateixa constitució de la sindicatura de demarcació que quedava “sense efecte”. Per aquest motiu, el 14 de novembre el TC aixecava la multa coercitiva a tots els membres advertits.