ACN|
D’aquesta manera, el Síndic vol reforçar la causa judicial oberta als jutjats de Vinaròs que investiga la responsabilitat de l’empresa exconcessionària i el govern espanyol en els terratrèmols ocasionats per les injeccions al magatzem de gas submarí. La demanda de l’auditoria es traslladarà també a l’administració estatal i la Unió Europea.
L’esborrany del document posa l’accent en la necessitat de revisar els fonaments tècnics del projecte davant els indicis de negligències o omissions, detectats també pels informes elaborats de l’Institut Geològic i Miner (IGME) o el més recent del MIT i Harvard. Uns aspectes que experts independents consideren claus per explicar les causes primàries del fiasco que pot deixar un forat econòmic superior als 3.300 milions d’euros.
“Vistos els informes del MIT i davant la situació de passivitat col·lectiva que hem detectat al respecte, volem que es pugui disposar d’una opinió objectiva fent l’auditoria i, així, poder concloure si hi va haver negligència”, ha reconegut el Síndic, Rafael Ribó, en declaracions a l’ACN. Tot i que, reconeix, la institució que encapçala no pot encarregar directament aquesta auditoria, sí que pot reclamar que ho facin a les diferents autoritats amb competències i responsabilitat sobre l’autorització i desenvolupament del projecte: tant el govern espanyol, com a la Unió Europea –que va concedir un avantatjós crèdit de 1.440 milions a Escal UGS a través del Banc Europeu d’Inversions, “que segurament no s’hauria d’haver produït mai”- a través de la Defensora del Poble Europeu, així com el jutge de Vinaròs i la fiscalia.
La idea, de fet, és que pugui aportar elements “decisius” per a una acció judicial “el més equilibrada, serena i ràpida possible”. “Tot el que hem fet ho hem posat sempre a disposició judicial”, ha indicat en aquesta línia Ribó. També, segons admet, els resultats podrien reobrir la porta a la presentació, de nou, de les reclamacions patrimonials per la via judicial que van ser “rebutjades de forma esquemàtica i molt simplista”, així com a posar novament el cas en el centre del debat parlamentari. Especialment, recorda el Síndic, davant la “doble factura” sobre els consumidors de gas que suposa el retorn de la indemnització i el manteniment –amb un cost pròxim total d’uns 100 milions anuals – d’un equipament que mai s’ha pogut posar en marxa.