Segons Franquet, “el problema arrenca en el moment que es construeixen els embassaments de Mequinensa i Riba-roja a finals dels 50 i primers dels 60 del segle passat. Els sediments es comencen a dipositar en el fons i no arriben al delta. Els deltes no són altra cosa que sediments arrossegats pels rius cap al mar”.
Segons l’enginyer agrònom autor de diversos estudis, “la solució a la problemàtica s’ha d’exigir a les administracions, ja que en el cas concret dels embassaments, són elles les que van promocionar la seva construcció a través de les elèctriques. Per tant, la responsable de la subsidència, la regressió i la baixa qualitat de l’aigua, és l’administració central, que a més ho ha reconegut” .
Per a Franquet, “ens trobem davant d’un problema d’inacció administrativa i això és una figura legal perfectament tipificada. Si l’administració no fa la seva feina, és perfectament exigible a través dels tribunals estatals i sinó, als tribunals europeus i al llibre s’estableix quin és el procediment per a fer-ho”.