Com aprofitar el patrimoni natural per desenvolupar l’economia local s’ho pregunten molts municipis. I la Fatarella (Terra Alta) acaba de presentar un pla pioner a la demarcació per treure profit dels recursos existents als espais forestals, que representen el 60% de superfície del terme municipal.
El pla, ja aprovat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF), ha estat promogut per l’Associació de Propietaris Forestals (APFF) i busca diversificar l’economia rural a través de diferents eixos: la producció de biomassa, de safrà o de plantes aromàtiques i medicinals, la comercialització de productes fusters, la recuperació de l’apicultura, o la producció de tòfona negra, un dels punts forts del pla.
Precisament, el projecte certifica que aquest fong tan apreciat en el món culinari –i que dóna altes rendibilitats econòmiques– es podria desenvolupar en prop de 800 hectàrees, més del 30% de la superfície del terme. Tal com explica el president de l’Associació de Propietaris Forestals de la Fatarella, Andreu Rius, les anàlisis fetes han qualificat “d’aptes” per a la producció micològica bona part de les terres de l’altiplà de la serra d’Ascó.
Paral·lelament, el pla, redactat per tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), amb un cost de 13.160 euros, també preveu un centre de recepció d’abelles silvestres per pol·linitzar els boscos de la Fatarella, ubicat en una finca arrendada per l’associació. Aquest projecte està lligat a la recuperació de plantes medicinals i de les construccions de pedra en sec, però està pendent de rebre finançament de les administracions catalanes. També s’està treballant en la neteja dels boscos i en promoure calderes de biomassa per escalfar el municipi.
Planificació
El document planifica actuacions fins d’aquí a deu anys, però no obliga a executar els treballs, sinó que haurà de ser cada propietari qui s’hi adhereixi. Precisament, el principal avantatge per als propietaris és que reben una planificació, aprovada per la Generalitat i amb vigència, per als propers deu anys. “És un nou model de desenvolupament local, una alternativa a allò que hi ha ara”, defensa Rius. L’APFF creu que es podrien crear fins a 30 llocs de treball. Creada el 2013, inclou una setantena de propietaris, que reuneixen 1.300 hectàrees, la meitat de la superfície forestal del municipi.
