En aquest context, Balfegó recorda el desinterès d’aquestes flotes de l’Arxipèlag per aquesta pesqueria fins fa pocs anys, i creu que l’interès actual està fonamentat en els elevats preus de venda dels exemplars, a causa de la reducció de captures establerta en el pla de recuperació d’aquesta espècie. Referent a això, Balfegó recorda que les flotes que històricament sí que s’han dedicat a aquesta pesqueria van haver d’assumir un notable esforç de reestructuració per fer front a aquella situació i, per tant, han de ser ara les beneficiàries dels fruits del seu esforç.
En aquest mateix sentit també es posiciona l’Organització de Productors Pesquers nº 75, de la qual formen part quatre vaixells d’encerclament de l’Ametlla de Mar. A més, per a aquesta OPP, aquesta reclamació compromet la gestió sostenible i responsable realitzada fins ara en aquesta pesca. “Els drets de pesca de tonyina vermella es troben distribuïts entre vaixells des de 2008 a Espanya. L’expropiació de drets per lliurar-los a altres particulars seria una activitat il·legal i il·lícita que no pot tenir lloc en un estat de dret. Qualsevol que vulgui desenvolupar la pesca de la tonyina vermella, com moltes altres activitats en què la llicència és necessària, ha de adquirir una que habiliti seu exercici. No veiem a ningú defensant que es treguin a determinades persones llicències de taxis, estancs o farmàcies, per concedir-als altres. És injustificable”, considera el membre d’aquesta OPP, Juan José Navarro.
Debat polític
Segons ha informat Balfegó, després de la proposició no de llei i moció presentada en Congrés i Senat, les forces polítiques catalanes han mostrat la seva predisposició a defensar els drets i la seguretat jurídica de totes les pesqueres espanyoles que han desenvolupat la pesca de la tonyina vermella atenint-se a la legalitat. Per a això, asseguren que representants dels partits polítics han contactat amb Grup Balfegó i l’OPP de l’Ametlla de Mar per sospesar la situació i actuar en conseqüència en els debats de les dues propostes.
Segons el grup empresarial ebrenc, les peticions actuals només tenen com a objectiu beneficiar-se de la situació favorable en la es troba ara l’espècie, després de l’èxit del pla de recuperació. L’actual sistema de repartiment es va instaurar el 2008, després de l’entrada en vigor del pla de recuperació. Consideren “paradoxal” que no hagi estat fins a 2014 quan la flota canària hagi reclamat disposar de més quota, precisament en el moment en què ha augmentat el TAC (Total Captures Admeses), per primera vegada després de vuit anys, i quan es preveu un augment constant i gradual de cara als propers anys.
Balfegó apunta que des de 2007, només les flotes que històricament s’han dedicat a la pesca de tonyina vermella han suportat, “en exclusiva”, el dur pla d’ajust i les reduccions dràstiques de quotes i flotes que aquest exigia, mentre que els pescadors canaris han quedat al marge, desenvolupant les pesqueries habituals, sense patir limitacions algunes.
En aquest sentit, Balfegó recorda que canviar l’actual sistema de repartiment suposaria un atac al principi de seguretat jurídica i de la propietat privada, que regeix un Estat de Dret com Espanya. Això deixaria “indefenses a les pesqueres que durant aquests anys han desenvolupat plans empresarials que inclouen importants inversions i compromisos contractuals basant-se en els drets de pesca reconeguts per l’actual legislació”.