Els diferents consistoris han considerat la mesura com un aliat per aconseguir els objectius que els ajuntaments persegueixen des de fa temps: guanyar immobles com a habitatges de lloguer social o fins i tot per a usos turístics. En total, a l’Ebre, el nombre de pisos que compleixen aquesta condició pugen a gairebé 2.900.
Dos dels municipis on més habitatges buits hi ha en propietat de les entitats financeres són Amposta i la Ràpita. Des de fa anys, els consistoris han iniciat accions per aconseguir mobilitzar aquest parc immobiliari, ja siga amb usos socials o per fer créixer les places hoteleres disponibles. Ara, l’anunci que la Generalitat aplicarà a partir de l’1 de març un impost als grans tenidors de pisos desocupats genera satisfacció en l’àmbit municipal, en considerar que afavorirà l’objectiu perseguit.
Amb l’impost, la Generalitat preveu recaptar uns 8 milions d’euros anuals al conjunt del país. De mitjana, la taxa preveu recaptar entre 800 i 1.600 euros a l’any per cada immoble. Al respecte, l’alcalde d’Amposta, Àdam Tomàs, ha afirmat que “la voluntat de la Generalitat no és per recaptar, sinó per tractar de donar sortida a una situació urbanística molt problemàtica en algunes zones”.
La capital del Montsià ja havia començat a treballar per multar els propietaris que no posessen els habitatges al mercat. Actualment tenen 450 expedients iniciats, dels quals se n’han desprès 86 procediments de multes coercitives. Una ja l’han aplicat, amb un valor de 3.000 euros. Però des del municipi insisteixen que la mesura no persegueix cap finalitat recaptatòria.
Mentrestant, a la Ràpita, una de les vies de sortida que plantegen per a l’estoc immobiliari, a més del lloguer social, és incrementar el nombre de llits turístics. Segons l’alcalde, Josep Caparrós, el govern local porta mesos tractant de negociar amb els privats per donar sortida a l’estoc d’habitatges.