Desestimo pagar les conseqüències d’un abandonament sostingut, una manca d’actuació continuada i una clara desatenció institucional envers la urbanització Eucaliptus i els seus propietaris, tant per part de l’antic com de l’actual Ajuntament d’Amposta.
Vaig arribar al Delta l’any 1972 i vaig viure als Muntells. La urbanització Eucaliptus ja existia i vaig tenir relació amb molts dels seus propietaris, majoritàriament estrangers. Alguns eren jubilats que hi residien tot l’any, però la gran majoria només hi venien durant un mes de vacances.
Durant els primers anys, es van produir nombroses irregularitats atribuïdes als promotors de la urbanització, Ángeles Serramia Calvet i Albert Droesbeke: venda de cases inexistents (només en fotografies), habitatges venuts com a acabats dels quals només hi havia les parets, parcel·les venudes a diverses persones i fins i tot parcel·les que no existien.
L’any 1978 vam decidir establir-nos als Eucaliptus. Abans de comprar, vaig verificar exhaustivament la situació registral per evitar problemes. No vaig comprar a la promotora, sinó a un constructor que havia rebut el terreny com a pagament per una feina realitzada. Em va facilitar la seva escriptura de compra, on constava:
“Parcela de terreno para edificar, sita en término de Amposta, partida
Eucaliptus, señalada con los números 39-40 del plano general de la
urbanización Eucaliptus, de superficie mil dos metros cuadrados (…) con todos sus derechos, usos y servidumbres (…) en especial los relativos a servicios de agua potable, luz, viales y desagües o alcantarillas, libre de cargas y
gravámenes.”
En aquell moment hi havia una depuradora que ja no depurava: només distribuïa aigua. Durant sis mesos l’any (època de cultiu de l’arròs), s’alimentava del canalet Eucaliptus; els altres sis mesos, del desaigüe del Riet, on conflueixen aigües residuals dels Muntells (sense depuradora), aigües fecals d’Eucaliptus, escorrialles agrícoles i aigua de mar, ja que el Riet no tenia comportes. Aquesta situació era coneguda i ignorada.
De manera inexplicable, em van arribar dues factures de FECSA: 75.000 pessetes per enllumenat i 80.000 pessetes per les bombes de distribució d’aigua, que encara funcionaven amb el comptador d’obra de la promotora. Si no es pagaven, es tallava el subministrament elèctric que feia funcionar la bomba d’aigua. L’Ajuntament va manifestar que no era responsabilitat seva. La promotora havia desaparegut.
Els pocs veïns que vivíem als Eucaliptus ens vam organitzar. Vam crear l’Associació Demà, vam obrir un compte, vam establir un barem de costos i vam localitzar propietaris per explicar la situació. Algú fins i tot em va preguntar si jo era “el nou estafador”. Malgrat tot, els qui van voler van col·laborar.
Durant sis mesos l’any no disposàvem ni tan sols d’aigua dolça. Gràcies a la finca Erms Salats, que disposava d’una instal·lació de reg, rebíem ocasionalment aigua de l’Ebre pel canalet per omplir el dipòsit. Però a l’època d’assecar els arrossars calia impermeabilitzar les comportes del canalet (6 km), amb un cost i esforç elevats.
Quan el pressupost anual va resultar excessiu, vaig acceptar que es reduís amb la condició que una altra persona assumís la responsabilitat. Així es va anar sobrevivint, intentant reiteradament implicar l’Ajuntament. En algun moment vam passar a ser Comunitat de Propietaris. Les juntes canviaven, les reunions es feien on es podia, sovint drets i portant la cadira de casa. Mai vam obtenir suport municipal. Conservo una carta adreçada a l’alcalde, registrada el 12 de gener de 1988, on s’exposa clarament la situació i es demana col·laboració.
Un fet positiu va ser l’arribada, anys després, de l’aigua potable. Vam assumir el cost amb satisfacció. Se’ns va indicar que per contractar el comptador calia estar al dia amb la comunitat, però a l’Ajuntament no se’n va fer cap control, perdent una oportunitat de corresponsabilitzar tothom.
Resulta sorprenent que, després de 55 anys, el conflicte principal sigui una parcel·la requalificada com a “equipaments”, sense aclarir mai quins serveis eren necessaris o convenients per a la urbanització. Recordo haver preguntat a l’alcalde Roig quins serveis ens oferia l’Ajuntament: escola, festa major, fira.
Fa uns cinc anys, l’actual alcalde va convocar una primera reunió a l’octubre, quan ja quedem pocs veïns. Va reconèixer que no s’havia fet res pels Eucaliptus i va prometre canvis imminents: una depuradora en sis mesos, renovació de clavegueram i cost íntegrament assumit per l’Ajuntament. El resultat va ser una rasa oberta durant mesos, una intervenció mínima i cap depuradora.
Dos anys més tard, nova reunió sense cap referència a l’anterior. Només se’ns va presentar un projecte de Costes per la franja marítima, del qual desconec l’estat.
La darrera reunió informativa es va preparar durant molt de temps i se’ns va comunicar que, arran d’una sentència sobre la parcel·la d’equipaments, els veïns hauríem d’assumir 700.000 €, després que l’Ajuntament reduís una reclamació inicial de 3 milions d’euros presentada per Apartamentos Delta.
Després de 55 anys, els hereus dels promotors inicials, amb la inacció o manca de diligència municipal, guanyen el recurs i l’ajuntament pretén que siguin els veïns dels Eucaliptus els que assumeixin el pagament.
He intentat recórrer a les institucions de defensa del ciutadà, però em trobo que totes deriven en el mateix Ajuntament. És paradoxal que qui hauria de defensar-nos acabi protegint-se a si mateix.
Tot i això, admiro sincerament el creixement de la ciutat d’Amposta durant aquests més de cinquanta anys de convivència.
Atentament,
Josep Raventós Artés
PD: La parcel·la d’equipaments (3.848 m²) no va entrar en la reparcel·lació. Si era d’Apartamentos Delta, li corresponien 160.307 € (41,66 €/m²), quantitat que vam assumir els veïns. Tot plegat manca de transparència. El propietari de la parcel·la “A” ha pagat l’IBI urbà durant aquests 56 anys?
