Més d’onze anys després de fer-se pública la confessió sobre un llegat familiar a l’estranger per part de Jordi Pujol, l’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns l’expresident de la Generalitat i la seva família per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. L’expresident s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra i suposadament haver beneficiat els fills amb corrupteles quan presidia el Govern, però aquest dilluns mateix podria quedar exonerat si el tribunal considera que el seu estat de salut l’impedeix defensar-se en bones condicions. Les vistes orals es faran a San Fernando de Henares fins al maig.
Més informació: ‘Cas Pujol’: de la confessió al judici
L’expresident, de 95 anys, està citat aquest dilluns per videoconferència tot just abans de l’inici del judici per valorar el seu estat de salut. La defensa va remetre al tribunal uns informes mèdics que ja advertien del delicat estat de salut físic i mental de Pujol, amb fins i tot marcadors d’Alzheimer a la sang, i demanava que no hagués de ser presencialment al judici. El tribunal va encomanar un nou examen mèdic a forenses de l’Institut de Medicina Legal, que van concloure que Pujol no està en condicions per ser jutjat. El tribunal, però, se’n vol assegurar personalment. L’expresident està citat a declarar a les 10 hores a porta tancada de forma telemàtica, juntament amb totes les parts personades i els dos forenses que van fer l’informe. En un escrit d’al·legacions, la defensa ha demanat aquesta setmana passada que Pujol no sigui jutjat.
Els que segur que s’asseuran al banc dels acusats són els seus set fills (Jordi, Josep, Oriol, Marta, Mireia, Pere i Oleguer), l’exdona del primogènit, Mercè Gironès, i una quinzena de persones més, com els empresaris Luis Delso, Gustavo Buesa, Josep Mayola o Carles Vilarrubí, entre altres, a més de diverses empreses com a responsables civils. Marta Ferrusola, una de les principals investigades, va morir el 8 de juliol del 2024, i ja havia quedat exonerada prèviament pel seu estat de salut.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana 9 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat per associació il·lícita i blanqueig de capitals, i entre 8 i 29 per als seus set fills i per a Gironès. En concret són peticions de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a Gironès, 14 per a Josep, i 8 per a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta, a més de multes milionàries. També demana cinc anys de presó per als empresaris investigats.
Les vistes estan previstes fins al 14 de maig a la seu de l’Audiència Nacional del polígon industrial de San Fernando de Henares, als afores de la capital espanyola, en 42 sessions de forma discontínua. En total, està previst que passin per l’Audiència Nacional 254 testimonis
Les vistes estan previstes fins al 14 de maig a la seu de l’Audiència Nacional del polígon industrial de San Fernando de Henares, als afores de la capital espanyola, en 42 sessions de forma discontínua. En total, està previst que passin per l’Audiència Nacional 254 testimonis. Entre els citats a declarar hi ha polítics, empresaris i membres de cossos policials. Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i els exresponsables de la Banca Privada d’Andorra són alguns dels testimonis que passaran pel tribunal. També l’ara conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que vas ser líder d’Unió, l’exconseller de Medi Ambient amb ICV durant el tripartit Salvador Milà o l’empresari Jordi Puig, germà del també exconseller convergent Felip Puig, a més de l’assessor fiscal de la família Pujol Joan Anton Sánchez Carreté.
Familiars i treballadors de la família Pujol també seran testimonis en el judici. Alguns són estrangers o residents a França, Gran Bretanya, Argentina, Mèxic o Gabon, a més d’Andorra. També declararan com a testimonis sis policies nacionals, dos guàrdies civils i cinc inspectors de l’Agència Tributària, a banda dels que ho puguin fer com a pèrits. Els acusats està previst que declarin al final de tot.
En les cinc primeres sessions de judici, fins dijous que ve i el 9 de desembre, estan citats a declarar 19 testimonis, entre els que destaquen, a més de Jordi Puig i Sánchez Carreté, Núria Pujol Gironès, filla de Jordi Pujol Ferrusola, l’exsecretària d’aquest mateix, i diversos empresaris vinculats a companyies que tenien contractacions públiques.
L’Audiència va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, frau fiscal i falsedat documental. Segons l’Audiència, la fortuna de la família no procedia de la famosa ‘deixa’ de l’avi Florenci Pujol, sinó en “pagaments il·lícits” dels empresaris
L’Audiència va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, frau fiscal i falsedat documental. Segons l’Audiència, la fortuna de la família no procedia de la famosa ‘deixa’ de l’avi Florenci Pujol, com va assegurar l’expresident en la seva confessió pública del juliol del 2014, sinó en “pagaments il·lícits” dels empresaris.
En la seva resolució, el tribunal assenyalava que els actes nuclears es van realitzar a l’estranger –fonamentalment a Andorra– mitjançant el moviment de fons en efectiu de diversos comptes, dels que eren titulars diversos membres de la família, comptes que, a més, van ser posats a nom de fundacions controlades per ells mateixos.
Afegien els magistrats que la família funcionava com “una associació il·lícita inicialment i una organització criminal amb posterioritat –tenint en compte el canvi normatiu que es produeix durant el període– i no com a mers partícips a títol lucratiu”. En les actuacions relatives als empresaris investigats, els magistrats explicaven que aquestes persones mantenien relacions amb algun o alguns membres de la família Pujol i altres persones.
Van actuar, segons el tribunal, de manera concertada, amb diversificació de funcions i també amb intervencions d’intensitats, freqüències i nivells diferents, “producte de la qual cosa es van generar rendiments econòmics, que connecten amb la influència de membres de la família per orientar certes resolucions de l’administració catalana, rendiments que al seu torn, van ser objecte d’operacions de transformació i a moviments de diversa índole, amb la finalitat d’ocultar la seva procedència il·lícita”.
La fiscalia demana entre 8 i 29 anys de presó per als Pujol. La pena més elevada és per al primogènit dels Pujol Ferrusola, Jordi, a qui Anticorrupció demana 29 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental, delictes contra la hisenda pública en cinc exercicis i frustració d’execució, és a dir ocultar béns per no ser decomissats
La fiscalia demana entre 8 i 29 anys de presó per als Pujol. La pena més elevada és per al primogènit dels Pujol Ferrusola, Jordi, a qui Anticorrupció demana 29 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental, delictes contra la hisenda pública en cinc exercicis (2007, 2008, 2009, 2010 i 2012) i frustració d’execució, és a dir ocultar béns per no ser decomissats. També demana penes de multa milionàries.
La segona pena més elevada és per a Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, a qui el ministeri públic demana 17 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental, frau fiscal en un exercici, el 2012, i frustració d’execució. A Josep Pujol Ferrusola, la fiscalia li sol·licita 14 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental i frau fiscal en un exercici, el de 2010. A tots dos també els demana penes de multa.
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley està acusat d’associació il·lícita i blanqueig de capitals i s’enfronta a nou anys de presó
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley està acusat d’associació il·lícita i blanqueig de capitals i s’enfronta a nou anys de presó. Per aquest últim delicte, fixa una multa per a tots els membres de la família acusats que supera els 38,7 milions d’euros, als quals cal sumar altres quantitats milionàries en altres divises. A més, també demana 144.000 euros de multa per associació il·lícita per a l’expresident, el seu fill gran i Mercè Gironès. A la resta de fills els reclama 72.000 euros per aquest mateix delicte.
Pel que fa a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta Pujol Ferrusola la fiscalia demana 8 anys de presó per a cadascun per associació il·lícita i blanqueig de capitals.
En el seu escrit, la fiscalia sosté que tota la família Pujol va actuar conjuntament com a mínim des de 1991 per ocultar una “quantitat ingent de diners a Andorra producte de l’afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diversos concursos públics de l’administració pública catalana”
En el seu escrit, la fiscalia sosté que tota la família Pujol va actuar conjuntament com a mínim des de 1991 per ocultar una “quantitat ingent de diners a Andorra producte de l’afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diversos concursos públics de l’administració pública catalana”.
Segons el ministeri públic, l’expresident va acordar amb la seva dona, Marta Ferrusola, que els fons procedents de l’activitat “il·lícita” dels anys anteriors “es distribuïssin en comptes oberts a nom d’ella i dels seus fills” a la Banca Reig, que després es va fusionar amb el Banc Agrícola transformant-se en Andbank. El relat assegura que Jordi Pujol Soley i la seva dona també van acordar que el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, gestionés aquests fons “i s’ocupés de distribuir-los amb la resta de membres de la família”.
Respecte a l’expresident, assegura que va aprofitar la seva posició política “per teixir una xarxa de clientelisme” que permetia que el mateix Pujol i determinats empresaris afins a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) “es repartissin els beneficis procedents de concursos públics que depenien de diverses administracions catalanes sota el control de CDC”.
El patrimoni que n’obtenien, segons la fiscalia, “va ser ocultat a Hisenda” i va aflorar després “mitjançant operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys”
El patrimoni que n’obtenien, segons la fiscalia, “va ser ocultat a Hisenda” i va aflorar després “mitjançant operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys”. Els dos progenitors dirigien “operacions d’ocultament i aflorament”, sosté, i Jordi Pujol Ferrusola, la seva dona, Mercè Gironès, i Josep Pujol “gestionaven els beneficis”.
En aquest sentit, sosté que la mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de “nombroses societats domiciliades a paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i múltiples transferències i ingressos en efectiu” que van permetre “repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs als seus comptes d’Andorra”.
L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’Agència Tributària, no acusa l’expresident, i demana 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a la seva exdona, Mercè Gironès, i 4 i mig per a un altre dels germans Pujol Ferrusola, Josep. També eclama una responsabilitat civil de 7,7 milions per al gran dels germans Pujol Ferrusola i la seva exdona per cinc delictes fiscals
L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’Agència Tributària, no acusa l’expresident, i demana 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a la seva exdona, Mercè Gironès, i 4 i mig per a un altre dels germans Pujol Ferrusola, Josep. No demana responsabilitats a cap membre més de la família. L’escrit de l’advocacia, signat per Rosa María Seoane, reclama una responsabilitat civil de 7,7 milions per al gran dels germans Pujol Ferrusola i la seva exdona per cinc delictes fiscals.
L’Advocacia de l’Estat acusa el primogènit pels delictes de falsificació en document mercantil, contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i frustració en l’execució. Els més de 7,7 milions d’euros són reclamats en concepte de responsabilitat civil per presumpte frau de l’IRPF dels exercicis del 2007 al 2012. Per a la seva exdona, Mercè Gironès, demana 17 anys de presó pels mateixos delictes. La considera col·laboradora imprescindible.
Per a Josep Pujol Ferrusola l’Advocacia de l’Estat reclama 4 anys i mig de presó, concretament un i mig per un delicte contra la hisenda pública corresponent a l’IRPF del 2010 i tres per falsedat documental.
Considera que els germans Pujol Ferrusola es van aprofitar del càrrec que el seu pare va ocupar entre el 1980 i el 2003 per acumular grans quantitats de diners que van ocultar a hisenda. L’escrit apunta com a líders de les operacions tant Jordi Pujol Ferrusola com la seva mare, Marta Ferrusola. El text assenyala que els germans es van repartir els diners als comptes a Andorra a través de transferències o ingressos en efectiu –acusa, a més, els banquers andorrans de connivència–, però també assenyala altres ingressos en comptes situats a paradisos fiscals amb voluntat que els diners es mantinguessin opacs.
De la mateixa manera, indica que, seguint les ordres del germà gran, alguns dels altres van crear estructures societàries al marge de la hisenda espanyola per transferir-hi els fons. El 2014, afegeix, les van tancar, i, prèviament, alguns ja havien regularitzat la situació tributària aprofitant l’amnistia fiscal del 2012.
Podem va fer d’acusació popular des de l’inici del procediment fins fa un any, quan va anunciar que es retirava en considerar que la fiscalia ja cobria suficientment les seves peticions
En paral·lel, Podem va fer d’acusació popular des de l’inici del procediment fins fa un any, quan va anunciar que es retirava en considerar que la fiscalia ja cobria suficientment les seves peticions. En el seu escrit d’acusació del 2020 demanava fins a 20 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat i 54 i mig per al seu fill gran per organització criminal, blanqueig de capitals i falsedat documental. Per a la resta de fills i els empresaris que suposadament van donar comissions irregulars a la família, Podem demanava penes inferiors. Segons la formació, la fortuna familiar no procedeix de la ‘deixa’ de l’avi Florenci Pujol, sinó d’empreses que subornaven la família per obtenir adjudicacions públiques.
Jordi Pujol ha declarat dos cops en seu judicial per aquest cas, primer a Barcelona el gener del 2015 i després a Madrid el febrer del 2016. Va assegurar que no sabia ni el país ni el banc on era el llegat que el seu pare va deixar a la família
Jordi Pujol ha declarat dos cops en seu judicial per aquest cas, primer a Barcelona el gener del 2015 i després a Madrid el febrer del 2016. Va assegurar que no sabia ni el país ni el banc on era el llegat que el seu pare va deixar a la família. Pujol va dir també que no sabia a nom de qui estaven dipositats els diners.
L’expresident de la Generalitat va reiterar que el seu pare va deixar els diners a la família com a coixí per si les coses no els anaven bé a Catalunya, tenint en compte la carrera que encetava el fill a la política. També va explicar que en un primer moment els diners els va gestionar un amic del pare, Delfí Mateu. Segons la declaració, Mateu va morir el 1992 o el 1993. El 1989, a causa de l’edat, Mateu va anunciar la voluntat de deixar de gestionar els diners i va proposar com a substitut un cosí de Jordi Pujol Soley, Joaquim Pujol Figa. El cosí va acceptar la tasca, però uns mesos després seria nomenat secretari general de la Presidència, i renunciaria a la gestió del llegat dipositat a Andorra. Va ser aleshores quan es va encarregar la feina al fill gran de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, la primavera del 1990.
L’expresident també va remarcar que els diners no es van repartir fins que tots els fills van ser majors d’edat, i després cadascú en va fer el que va voler, perquè ell no en va voler saber mai res. El primer a regularitzar els diners a Espanya, segons va dir, va ser el seu fill Josep.
La defensa de l’expresident assegura que ell mai va aprofitar-se del càrrec per beneficiar econòmicament la seva família. Per això, demana l’absolució d’ell i tota la seva família
La defensa de l’expresident assegura que ell mai va aprofitar-se del càrrec per beneficiar econòmicament la seva família. Per això, demana l’absolució d’ell i tota la seva família.
En l’escrit de Jordi Pujol Soley, l’advocat Cristobal Martell diu que Pujol va “arrencar la seva trajectòria professional mantenint una forta vinculació” amb el seu pare, Florenci Pujol, i van unir esforços en projectes de tanta dimensió com els Laboratoris Fides, abans Martín Cuatrecasas, dels que va ser conseller delegat, o Banca Catalana, a partir de l’adquisició pel seu pare de la Banca Dorca el març del 1959. No obstant això, aviat l’activitat política del fill va fer reorientar la seva activitat econòmica cap al servei del seu projecte polític, com Enciclopèdia Catalana o la revista ‘Destino’.
“La profunda inestabilitat política i els riscos que Jordi Pujol assumia produïen una profunda inquietud i desassossec al seu pare, que preveia un futur incert pel seu fill i la seva ja aleshores nombrosa família”, relata el text. Per això, el pare de l’expresident va dir al seu fill i a la seva nora, Marta Ferrusola, que havia constituït un dipòsit a l’exterior “amb el desig que es mantingués unit i intacte per tal d’amortir futures eventualitats de necessitat econòmica pel risc polític que assumia”. Aquest dipòsit el va fer gestionar al seu íntim amic i executiu gestor a Banca Catalana, Delfí Mateu.
El setembre del 1980, Florenci Pujol va morir de forma imprevista. El dipòsit tenia uns 140 milions de pessetes en dòlars el 1980, i “no tenen cap relació amb l’alta funció pública que Jordi Pujol va tenir a la Generalitat de Catalunya”
El setembre del 1980, Florenci Pujol va morir de forma imprevista, cosa que va “enfortir la determinació de respectar la seva voluntat en relació a mantenir el dipòsit a l’estranger i sota la gestió de persones de confiança”.
El dipòsit tenia uns 140 milions de pessetes en dòlars el 1980, i “no tenen cap relació amb l’alta funció pública que Jordi Pujol va tenir a la Generalitat de Catalunya” des del 28 d’abril del 1980 fins el desembre del 2003, assegura l’escrit. “Mai en l’exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va tòrcer el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influència a que altres ho fessin, desoint l’interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l’interès particular o dels seus fills”, conclou.
La defensa al·lega que els escrits d’acusació no identifiquen cap fet concret en aquest sentit, i assegura que ni la seva dona ni els seus fills van ingressar cap quantitat econòmica que tingui relació causal amb un “exercici d’autoritat i potestats públiques abusiu i il·legítim”
De fet, la defensa al·lega que els escrits d’acusació no identifiquen cap fet concret en aquest sentit, i assegura que ni la seva dona ni els seus fills van ingressar cap quantitat econòmica que tingui relació causal amb un “exercici d’autoritat i potestats públiques abusiu i il·legítim”. “Jordi Pujol i Soley, en l’alta funció pública que va exercir, no es va prestar mai a desplegar gestions d’invitació, incitació, suggeriment o influència de prevaliment sobre autoritats que resolguessin o funcionaris informants en interès o a petició dels seus fills o cònjuge, ni tampoc que mai fos requerit per aquests en aquesta direcció”, acaba.
L’escrit de Jordi Pujol Ferrusola al·lega que tots els negocis que va fer, com Diagonal Mar, els abocadors de Tivissa i Vacamorta, Grand Tibidabo, el port de Tarragona o altres projectes a Palamós i l’Hospitalet de Llobregat, van ser legals, i que no es van beneficiar de cap privilegi polític. També assegura que totes les compres i vendes van ser a preu de mercat i reals. Per tot això, com que no hi ha delicte, en demana la lliure absolució. La defensa de la família també demana l’absolució per a la resta de germans.
Cronologia
L’expresident havia negat la possessió de diners en paradisos fiscals, i el 2012 havia interposat una querella contra el diari ‘El Mundo’ després de la publicació que assegurava que la Policia Nacional havia informat de l’existència de 137 milions d’euros en comptes de la família Pujol a Ginebra. La querella es va arxivar el 2013.
La tarda del 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley va enviar un comunicat a diversos mitjans de comunicació on reconeixia l’existència de diners no regularitzats en comptes a l’estranger des del 1980, que tenien origen en la deixa del seu pare Florenci
Però la tarda del 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley va enviar un comunicat a diversos mitjans de comunicació on reconeixia l’existència de diners no regularitzats en comptes a l’estranger des del 1980, que tenien origen en la deixa del seu pare Florenci. En el seu escrit, Pujol demanava “perdó” després de reconèixer que en els dies anteriors membres de la seva família havien regularitzat l’herència que va deixar el seu pare en morir destinada a Marta Ferrusola i els seus set fills. Amb “molt dolor”, Pujol es declarava “únic responsable” i mostrava el “compromís absolut” de comparèixer davant de les autoritats tributàries i judicials “per acabar amb les insinuacions i comentaris”.
El pare de Jordi Pujol, Florenci Pujol, hauria obtingut aquests diners ubicats a l’estranger gràcies als seus negocis en la compra-venda de divises. Havia disposat que aquests fons fossin per a Marta Ferrusola i els set fills del matrimoni, ja que considerava “errònia i d’incert futur” la decisió del seu fill de dedicar-se a la política i no seguir en el món de l’activitat econòmica. A més, tenia por del que pogués passar-li a un polític compromès com Jordi Pujol. Però la mort sobtada de Florenci Pujol el setembre del 1980, pocs mesos després que el seu fill fos investit president, va deixar els diners sense regularitzar.
En aquell moment, gairebé tots els fills del matrimoni Pujol-Ferrusola eren menors d’edat, i això convertia l’expresident en responsable legal de qualsevol decisió, tot i que la seva “consciència i el càrrec” l’empenyien a “rebutjar” aquesta herència fora del testament legal
En aquell moment, gairebé tots els fills del matrimoni Pujol-Ferrusola eren menors d’edat, i això convertia l’expresident en responsable legal de qualsevol decisió, tot i que la seva “consciència i el càrrec” l’empenyien a “rebutjar” aquesta herència fora del testament legal. Pujol explicava que l’última voluntat del seu pare va fer que l’expresident encarregués la “gestió i regularització” a una persona de la seva màxima confiança i també del seu pare, gestió de la qual no va “voler saber mai el més mínim detall”. Quan tots els fills van arribar a la majoria d’edat, aquesta persona va cedir la gestió a un dels fills. “És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa”, afegia.
Però, segons ell, “lamentablement no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència” en cap de les tres amnisties fiscals de les tres últimes dècades. Finalment, la família va aprofitar l’amnistia fiscal del novembre del 2012.
En el comunicat, Pujol reconeixia els fets amb “molt de dolor” pel que significava per a la seva família, per a ell mateix, i per a les persones que s’haguessin pogut sentir defraudades per la confiança que li van dipositar. “Demano perdó”, insistia
En el comunicat, Pujol reconeixia els fets amb “molt de dolor” pel que significava per a la seva família, per a ell mateix, i per a les persones que s’haguessin pogut sentir defraudades per la confiança que li van dipositar. “Demano perdó”, insistia. “I també els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona -per molt significativa que hagi estat- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix”, concloïa.
La confessió de Pujol va generar una gran controvèrsia pública, mediàtica i política que va motivar la retirada de l’oficina institucional i la pensió vitalícia, així com la renúncia als títols de president fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i de Convergència i Unió. En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament de Barcelona li va reclamar el retorn de la medalla d’or de la ciutat, que Pujol va fer efectiva l’agost del mateix any. CDC va refundar-se en el Partit Demòcrata Europeu Català (PdeCAT), avui ja dissolt i reconvertit en Junts per Catalunya.
El pseudosindicat d’ultradreta Manos Limpias va denunciar Pujol i la seva dona als jutjats de Barcelona per frau fiscal, blanqueig de capitals i altres delictes relacionats amb la corrupció
Al cap de pocs dies, el pseudosindicat d’ultradreta Manos Limpias va denunciar Pujol i la seva dona als jutjats de Barcelona per frau fiscal, blanqueig de capitals i altres delictes relacionats amb la corrupció. Pujol va declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el gener del 2015, enmig d’una gran expectació mediàtica i ciutadana. Va assegurar que no tenia cap document que acredités l’origen de la fortuna. L’expresident va dir que no volia saber res dels diners “per por”. Gairebé un any després, el magistrat José de la Mata, de l’Audiència Nacional, es va fer càrrec del cas. Tota la família també va anar compareixent per declarar en una comissió del Parlament, on van negar cap irregularitat.
El 2017, el fill gran del matrimoni, Jordi Pujol i Ferrussola, va passar vuit mesos en presó preventiva per diversos negocis sospitosos, fins que va sortir en llibertat el desembre de 2017 després de dipositar una fiança de mig milió d’euros
El 2017, el fill gran del matrimoni, Jordi Pujol i Ferrussola, va passar vuit mesos en presó preventiva per diversos negocis sospitosos, fins que va sortir en llibertat el desembre de 2017 després de dipositar una fiança de mig milió d’euros. El juliol del 2020, De la Mata va concloure la fase d’instrucció i poc després va deixar la seva plaça a l’AN, que va assumir Santiago Pedraz. La sala penal de l’Audiència va confirmar el processament l’abril del 2021, i el juny d’aquell any es va confirmar que s’obria el judici oral.
No obstant això, algun recurs pendent i l’expurga de nombrosa documentació decomissada i no vinculada al cas va fer que no es fixés la data del judici fins fa un any.
El judici es preveu que acabi al maig, i la sentència és poc probable que sigui abans de finalitzar el 2026. Després encara es podria presentar recurs al Tribunal Suprem i fins i tot al Tribunal Constitucional.
