Una retroexcavadora posa punt final a la piscina més mediàtica d’Arnes

L’estiu del 2020 va esclatar la polèmica a Arnes per la construcció irregular d’una presumpta bassa que feia també funcions de piscina en una propietat de la parella de la que va ser presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta durant el mandat anterior, la republicana Neus Sanromà. Aquesta setmana l’episodi s’ha convertit en un capítol tancat de la història de la política terraltina, i de manera expeditiva. Una retroexcavadora s’ha encarregat d’enderrocar la construcció en compliment d’una resolució judicial inapel·lable, posant així punt final a una llarga lluita als tribunals plena d’al·legacions. Segons explicava a ebredigital.cat la mateixa Sanromà, portaveu en l’actualitat del grup municipal d’ERC a la localitat de la Terra Alta, “la resolució judicial reclamava executar l’enderroc el mes d’agost d’enguany, però el meu marit va patir un accident de moto el juliol que el va tenir de baixa fins a octubre. No ha estat fins quan ha rebut l’alta hem pogut fer-ho, pagant nosaltres, és clar, el cost de la retroexcavadora”.

La rebotiga d’aquest serial té dos components, tal com els exposa Sanromà. El primer és el procediment administratiu que va donar peu a la intervenció judicial. “Nosaltres ens vam dirigir a finals del 2018 a l’ajuntament per demanar el permís de cara a l’obra que volíem fer. I ens van respondre reclamant que presentéssim una memòria quantificada per mitjà d’un correu electrònic. És a dir, sense notificació oficial ni registre de sortida de la petició. Ara sí que tenim una secretaria titulada, però llavors anàvem amb una sabata i una espardenya. I en aquell moment totes les llicències es donaven amb la mateixa mecànica. Quan vam complir amb aquest requisit de manera presencial ens van dir ‘vosaltres comenceu les obres i ja ho tramitarem’. De fet, com ho feien amb tothom. I ara ens adonem que si vam fer alguna cosa malament és pecar d’ingenus. Perquè si haguéssim volgut dur a terme aquesta obra de forma il·legal, no hauríem anat a l’ajuntament. I si ens haguessin dit que no la podíem fer, no cal dir que no l’hauríem fet”, deixa clar.

Tot anava bé “fins que el 15 de juliol del 2019 entro com a presidenta del consell comarcal en representació d’ERC”. I aquí el relat s’entrelliga amb la política. “Era la primera vegada que CiU perdia el control de la comarca. I els dol. Fins al punt que agafen com a cap de turc a una persona significada del partit a la Pobla de Massaluca”. Seguint el fil, la persona que va iniciar tot el procés havia estat denunciada prèviament tant pel marit de Sanromà, agent rural, com un company de servei per una pràctica il·legal de caça que va acabar amb la imposició d’una sanció després del seu testimoni. “Aquesta persona viu a una hora i mitja de casa nostra i no té coneixements jurídics en matèria urbanística. Per la qual cosa probablement va rebre els documents de part d’algú”, etziba. “Com a mi no em van trobar res, van anar pel meu marit”, explica sense ombra de dubte.

“Estic convençuda que no hauria passat res si jo no hagués entrat com a presidenta”, continua Sanromà, que tanca la polèmica llençant un repte a l’actual govern municipal: “M’agradaria saber si ara revisaran d’ofici totes les obres il·legals i irregularitats urbanístiques que hi ha al poble. A veure quantes en cauen. I quantes construccions estan fetes amb fusta quan el POUM que tenim a Arnes no ho permetia. A veure si realment hi ha justícia”.