El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha celebrat avui l’homenatge anual a les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre, coincidint amb el 87è aniversari del final de la contesa, la més cruenta de la Guerra Civil.
L’acte s’ha dut a terme al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta), un espai dedicat al record i la dignificació de totes les persones que van perdre la vida o van desaparèixer durant la batalla de l’Ebre, sense distinció d’ideologia o filiació militar.
Gràcies a les tasques de recerca contínues de la Direcció General de Memòria Democràtica i a les noves incorporacions al Cens de persones desaparegudes, s’han afegit 78 noms nous a les plaques commemoratives del Memorial, que han estat inaugurades amb els familiars de les víctimes. En total, ja són 1.984 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. La llista completa de les persones que consten a les plaques es pot consultar a través del Banc de la Memòria Democràtica.
L’homenatge, organitzat amb la col·laboració del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament de la Fatarella, ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i per l’alcalde del municipi, Jordi Rius.
En la seva intervenció, el conseller Espadaler ha remarcat el compromís del Govern amb la memòria democràtica. A més, el conseller ha reiterat la importància de “transmetre als més joves la lluita i el valor de la democràcia” amb actes com aquests, de veritat, justícia i reparació, i ha recordat que en el cas de cada víctima hi ha una història i una família al darrere. “Fer una lectura individualitzada dels noms convida a pensar que darrere d’aquestes morts no hi ha una freda estadística, són fills, pares i avis. És importar posar nom a tants anys de silencis”, ha afegit.
Pel que fa a la llei de memòria democràtica, Espadaler ha afirmat que està “avançant” al Parlament i que ho està fent segons “els ritmes previstos”. En aquest sentit, ha indicat que els grups parlamentaris estan fent-hi aportacions, si bé d’altres “s’han autoexclòs” i “no els esperaran”.
L’acte ha comptat també amb els testimonis de familiars de desapareguts, que han compartit les seves històries personals: Pilar Sampietro, periodista i familiar de Miquel Feixas Pujolàs, mort en combat amb només 18 anys, i Andrew Johnson, nebot del brigadista canadenc Arthur Johnson, vingut expressament des de Toronto per participar-hi. L’Arthur va morir a Gandesa amb 22 anys. Malgrat tenir poca informació sobre com van ser els seus últims dies, la seva família en reivindica el llegat i la memòria tant d’ell com de la resta de combatents. “La família va quedar afectada per la seva pèrdua, era un jove brillant i curiós. Crec que va afectar un parell de generacions posteriors”, ha assenyalat a l’ACN l’Andrew. Aquest és el primer cop que es recorda a Johnson en un acte institucional, un gest que la família ha agraït. “La meva família està orgullosa que lluités en contra del feixisme i en favor de la llibertat. Al mateix temps, també hi havia un perill a Europa. Crec que és important que reconeguem i honrem aquells que van caure en acte de batalla. El fet de combatre l’autoritarisme i el feixisme continua sent rellevant avui en dia”, ha assenyalat.
Les restes d’Arthur Johnson, com les de tantes altres víctimes de la guerra, encara no s’han pogut localitzar si bé la família no perd l’esperança i participa en el programa d’identificació genètica amb l’esperança que en un futur puguin tancar el dol trobant el seu cos. Es tracta d’una història compartida amb d’altres, com la M. Antònia Martí, de Cambrils; en el seu cas, la família mai ha sabut on descansen les restes de dos tiets, qui van morir a conseqüència de la batalla de l’Ebre. “S’ha de preservar la democràcia, no es pot perdre, que la gent conegui el que va passar perquè no es repeteixi”, ha assenyalat Martí.
La cerimònia s’ha completat amb les interpretacions musicals de la cantautora ebrenca Montse Castellà, que ha ofert diverses peces relacionades amb la memòria democràtica, i amb una ofrena floral institucional en què familiars i autoritats han dipositat clavells a les plaques del Memorial.
El Memorial de les Camposines
El Memorial de les Camposines és un espai construït l’any 2005 sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre emulant un búnquer.
Les Camposines va ser el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla de l’Ebre. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per evacuar els ferits. El novembre de 1938, ara fa 87 anys, la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista.
En només 115 dies (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), la batalla de l’Ebre va arruïnar pobles i camps sencers, i s’estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. La petjada d’aquest episodi bèl·lic continua present en el paisatge i la memòria col·lectiva de les Terres de l’Ebre.
A més de les plaques amb els noms dels desapareguts durant la batalla, l’espai conté un dipòsit ―restringit al públic― on es guarden les restes disperses i sense connexió anatòmica no identificades dels soldats que s’han trobat en diferents punts del territori (les restes amb connexió anatòmica es tornen a inhumar al cementiri del municipi on es localitzen). També hi ha cinc plafons explicatius del context de la batalla de l’Ebre i els combats que van tenir lloc a les Camposines. Els plafons incorporen un codi QR des del qual es pot accedir a unes audioguies narrades pel periodista Eloi Vila, que recuperen el testimoni directe de les persones que van patir la batalla.
El monument forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre que gestiona el COMEBE.
