“Els fogons de Catalunya són un tresor que hem de continuar cuidant sota el guiatge d’aquestes dones, que són saviesa pura, i del talent inesgotable del sector gastronòmic. Elles són cultura, són saviesa, són salut, són amor per la terra i, tot ben cuinat, ens dona una dimensió internacional com a país que hem de fer valdre i potenciar”, ha manifestat el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, aquest matí durant l’obertura de la gran trobada de Gastrosàvies al Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.
Aquest esdeveniment és l’intercanvi i la transferència del seu llegat, però sobretot és un homenatge a les cuineres casolanes que hi han participat. El projecte de les Gastrosàvies es porta a terme amb l’assessorament tècnic de la Fundació Alicia i està format per dones que formen part d’associacions i entitats d’arreu de Catalunya, les quals tenen un gran coneixement i molta experiència entorn de la cuina tradicional catalana.
Des de les Terres de l’Ebre no s’ha faltat a la cita, amb un autocar que ha recollit les participants en diferents indrets del territori i altres que s’hi han desplaçat amb cotxes particulars
Des de les Terres de l’Ebre no s’ha faltat a la cita, amb un autocar que ha recollit les participants en diferents indrets del territori i altres que s’hi han desplaçat amb cotxes particulars. Entre elles la gandesana Diana Valimanya, en representació de l’Associació de Dones Rurals-Fademur Catalunya en la seva condició de portaveu. “La participació de les Terres de l’Ebre va reforçar un missatge clau: el futur gastronòmic de Catalunya es construeix des de tots els pobles i comarques, i les dones que cuinen -tant a casa com als restaurants- continuen sent les veritables guardianes del nostre patrimoni culinari”, afirmava a ebredigital.cat mentre tornava cap a casa amb la Josefina Bausells, de Corbera d’Ebre. Precisament ella s’ha emportat els honors “de ser requerit pels periodistes del diari Ara perquè els hi faci l’escudella de Nadal!”, exclamava divertida la Diana, exemplificant el triomf de les gastrosàvies ebrenques. De fet, l’arròs amb col i fesols de la ‘tia Pepins’ de Deltebre, immortalitzat en les primeres dotze videoreceptes de les Gastrosàvies.
“Des d’ADR–Fademur Catalunya -afegia- vam voler honrar les nostres avantpassades i les dones que avui continuen mantenint viu el patrimoni culinari del territori. Elles han transmès valors, esforç i saviesa que expliquen qui som com a poble. Reivindicar-les no és un exercici de nostàlgia: és un acte de justícia i futur.
Perquè la cuina catalana —la de casa, la rural, la que naix als mercats, als horts i als fogons— s’ha construït sempre amb mans de dona, amb paciència, amor i dedicació. I el demà, si volem que sigui sòlid, ha de continuar reposant en aquest llegat”.
El projecte Gastrosàvies neix en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb l’objectiu de preservar la cuina tradicional catalana per a les futures generacions
El projecte Gastrosàvies neix en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb l’objectiu de preservar la cuina tradicional catalana per a les futures generacions mitjançant la transmissió del nostre coneixement culinari. La cuina tradicional es comunica de generació en generació, sovint de manera oral, per mitjà de les persones que la duen a terme, que durant molt de temps han estat sobretot les dones.
Les seves receptes es caracteritzen per la proximitat, l’ús d’ingredients de qualitat, la paciència en l’elaboració i la saviesa popular que, al llarg dels segles, ha portat a cuinar aprofitant els recursos locals i tenint en compte les influències geogràfiques de cada zona. Aquesta cuina és el nostre patrimoni gastronòmic i va més enllà d’una simple llista de plats i ingredients: representa la nostra història, cultura i identitat.
En aquesta línia, el xef Joan Roca ha ofert aquest dilluns una intervenció especialment emotiva, combinant memòria familiar i creativitat, reconeixent que les receptes de la seva mare i la seva àvia van ser l’origen d’un viatge culinari que ha projectat Catalunya al món. La seva visió recordava que la cuina catalana és molt més que gastronomia: és història, identitat, diplomàcia i orgull col·lectiu.
“Mantenir aquestes receptes no només ens permet conservar un llegat culinari inestimable, sinó que també ens connecta amb les nostres arrels i fomenta un sentit de pertinença”, ha defensat Ordeig
“Mantenir aquestes receptes no només ens permet conservar un llegat culinari inestimable, sinó que també ens connecta amb les nostres arrels i fomenta un sentit de pertinença”, ha defensat Ordeig. Per això, ha explicat la importància de donar visibilitat al coneixement gastronòmic de les persones grans arreu del territori català, cosa que genera autoestima envers la nostra cuina. D’aquesta manera, es difon el paper de les àvies com una part de la nostra cultura, es sensibilitza la societat sobre la importància de mantenir viu aquest patrimoni i es garanteix que es doni a conèixer l’essència de la gastronomia catalana, en perill de desaparèixer en la societat actual globalitzada.
“El nomenament de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, ja en la seva recta final, ha estat un moment idoni per portar a terme un projecte com aquest i reivindicar que si som un dels llocs del món on es menja i es beu millor és, sens dubte, gràcies al llegat de tantes i tantes dones, mares i àvies que ens han precedit”, ha conclòs el conseller Ordeig. També ha afegit que tota l’estratègia alimentària de Catalunya anirà lligada al projecte Gastrosàvies, fent referència a la recuperació d’aquest llegat i a la relació entre les generacions i reivindicant cada racó del país.
