Les obres invisibles ja porten vots davant del canvi climàtic

Un alcalde reconeixia, fora de micròfons i ja fa temps, que és d’estúpid polític gastar-se diners en clavegueres perquè els votants no les veuen. Era l’època en que cada municipi volia tenir un polígon, una piscina que es pagaria sola (o no) el manteniment i aquí pau i després glòria, la partitocràcia pendulava d’un gran bloc a l’altre i les quatre estacions tenien sentit perquè no es passava directament de la calor al fred. Vivaldi s’hauria estalviat en l’actualitat un munt de feina. Perquè el segle XXI porta reptes nous, i entre ells la necessitat de fer front al canvi climàtic des de la primera trinxera, que com sempre és la dels ajuntaments. La percepció del ciutadà-votant ha evolucionat i comença a reclamar eficiència a l’hora de buscar solucions a les tempestes recurrents que han entrat per la porta gran dins del debat polític, en un panorama electoral cada cop més esmicolat i on les grans infraestructures ja no són garantia de reelecció. La tempesta que ha viscut el Baix Ebre i el Montsià aquest diumenge i dilluns passat en són un exemple. Tres alcaldes ja han deixat clar que cal invertir en aquella obra estúpida perquè és invisible. I fer-ho amb l’ajut de les administracions superiors, és clar, perquè d’aquesta nova frontera meteorològica o en sortim tots o l’esclafit se’ns emporta a tots.

Amposta surt d’aquest episodi de pluges al capdamunt del pòdium: el temporal ha deixat més de 300 litres d’aigua per metre quadrat a la capital del Montsià, el municipi on ha caigut més aigua de Catalunya. Certament, la mesuració es fa des de l’estació de l’IRTA, per la qual cosa una part significativa ha estat dins del Delta. Però això no impedeix que l’experiència hagi estat una bona prova del sistema d’emergències de la localitat. L’alcalde. Adam Tomàs, deixava clar ahir  que «la percepció que tenim a hores d’ara és que l’afectació (pels aiguats) no és molt gran”, en gran part “gràcies als sistemes de drenatge que hem anat fent en els últims deu anys i que minimitzen l’impacte». El batlle ja tenia decidit reclamar la declaració de zona catastròfica, una eina que garanteix cobertura des de les administracions supramunicipals.

Ara bé, també reconeixia que aquesta era una carpeta que posava a prova una altra catàstrofe natural, la lentitud de l’aparell burocràtica.  Segons l’alcalde, “heu de tenir en compte que estem executant els camins de la DANA del 2023. Per tant, aquests aiguats ens ha agafat a mitjans de les obres d’execució d’una DANA de fa dos anys”. No només això: «Estem pendents encara de la resolució de la DANA del 2024, que hauria de sortir a finals de setembre tot i que ja està a punt d’acabar-se” i el consistori no en té cap notificació. “I a partir d’aquí, qualsevol obra necessària ara no l’executaràs fins al 2026. I no és viable. Tots sols, els ajuntaments no ens en sortirem”, afirmava. I més tenint en compte que «el canvi climàtic és això», és a dir, sotracs periòdics i demolidors. «I de cara a futur haurem de repensar en què invertim els recursos municipals”, tancava.

A Deltebre el seu alcalde, Lluís Soler, atenia els micròfons de Canal TE a tocar d’obra mentre encara queia la mundial i amb un xubasquero que ajudava a perfilar la imatge d’estar al peu de canó. Eren els moments en què una vintena de carrers havien quedat inundats. En aquest cas, però, la construcció del nou desaigüe del Préstamo s’havia mostrat imprescindible per retornar a la normalitat de manera gairebé immediata. Segons Soler, «el fet de poder controlar els nivells amb els sistemes de bombejos hem pogut evitar que s’inundessin els habitatges. Això ens confirma que les obres que estem duent a terme a l’ajuntament són imprescindibles i demostra que tant Deltebre com la resta de municipis del Delta necessitem inversions estructurals per poder adaptar-nos a l’emergència climàtica i poder evacuar les aigües pluvials en un terreny molt pla com el nostre. I és per això que has de bombejar però tenir també tota la infraestructura de pluvials ben feta». afirmava.

I des d’Alcanar, el seu alcalde, Joan Roig, destacava que en aquesta ocasió no hi ha hagut danys a lamentar perquè l’aigua ha anat evacuant dels punts més crítics. En declaracions a Diari de Tarragona el batlle feia valdre l’efectivitat de la bassa de laminació d’Alcanar Platja, l’obertura del Passeig Marítim de les Cases d’Alcanar al Fondo de Jan, l’extracció dels pluvials del carrer Lepanto i la nova construcció del camp de futbol. «Les obres portades a terme han funcionat molt bé i seguirem treballant en aquesta línia. Des d’Alcanar sempre hem dit que la clau és la prevenció, com ens va confirmar la Taula d’Experts formada a Alcanar contra els aiguats», una iniciativa «pionera al país».

Talls de llum inacceptables

Fins aquí les responsabilitats municipals. Ara bé, no només la resta d’administracions també han de posar la seva, sinó que els responsables d’infraestructures privades han de començar a sentir el pes de la responsabilitat que tenen amb els nous temps. I la prova de foc en aquest camp és l’energia elèctrica. Mas de Barberans, la Ràpita, el polígon Baix Ebre i per extensió Campredó, la Galera i l’Aldea han estat totalment o parcial a les fosques literalment durant hores. Daniela Lleixà i Lleixà , alcaldessa de Mas de Barberans, Damià Grau i Arasa, alcalde de Campredó i Adam Tomàs i Roiget, alcalde d’Amposta, parlaran d’aquesta qüestió en la roda de premsa programada per aquesta tarda destinada a parlar sobre la gestió davant l’episodi dels darrers aiguats. Per exposar la urgència d’aquesta qüestió, només un detall. Una ciutadana de l’Aldea es va posar en contacte ahir amb ebredigital.cat lamentant que el tall de llum posava en perill la medicació de la seva filla. «Seguim sense llum des d’aquesta matinada.. No tenim cap informació, no sabem quan tindrem llum… jo en particular tinc medicació de la farmàcia del Vall de Hebron de la meua filla que es fica cada 15 dies i si tarda molt més la llum ja no sé si sira bo injectar-li.. Abans ficaven grups.. Ara.. Pareix el Tercer Món», deia amb un pèl d’angoixa. Finalment la línia va tornar a tenir tensió poc després de les 16:30 hores.