Algú s’imagina un ciutadà assaltant a crits un alcalde? “Alcalde psicòpata! Capullo! Digue-li a ta mare que es prepari!”, mentre fa el gest de llançar-li un objecte? Ho trobaríeu normal? Creieu que no ho denunciaria a la justícia? I encara que això no fos considerat delicte penal, algú pot defensar que no és extremadament greu? Doncs això és exactament el que avala Junts a l’Ampolla i a les Terres de l’Ebre. I això, simplement, és violència.
Els darrers dies a l’Ampolla han estat intensos i difícils. Això ens hauria de fer reflexionar sobre el tipus de poble que volem ser. No parlo només de política, sinó d’un clima general que barreja tensió i por, i, el més preocupant, una normalització progressiva de comportaments que res tenen a veure amb el respecte i la convivència.
Alguns han decidit convertir una situació personal que vaig viure fa mesos —una situació desagradable, dolorosa i absolutament real— en una eina de guerra política. Ho han fet aprofitant una sentència judicial que, val la pena aclarir, no em condemna, no qüestiona la veracitat dels fets, ni esmenta el concepte de denúncia falsa. Simplement diu que no s’han pogut acreditar de forma suficient les amenaces rebudes per ser tipificades penalment. Fet que no vol dir que no siguin un disbarat públic i social.
Al contrari: la pròpia sentència reconeix comportaments amenaçadors i agressius per part dels denunciats, ja siguin verbals (amb forma d’insults) o conductuals, i en cap moment es considera que la meva actuació fos temerària ni de mala fe. Però aquest matís tan evident ha estat manipulat i convertit en una arma de desgast personal i polític. Han distorsionat la realitat, posant en dubte la meva paraula i aprofitant-ho per blanquejar actituds agressives que mai haurien de tenir cabuda en política, ni al carrer, ni enlloc. És gravíssim que es pretengui legitimar la violència verbal i la intimidació només perquè una jutgessa, amb el que va tenir damunt la taula, no ho va poder castigar penalment. Que no sigui delicte, no vol dir que sigui acceptable. Que no hi hagi condemna, no vol dir que sigui mentida.
I el més greu no és només això, sinó el que s’està generant al voltant: un increment de la violència. Hem rebut insults anònims, comentaris que ataquen les nostres vides privades, les nostres relacions, i fins i tot les nostres famílies. I tot amb la complicitat d’un govern que calla, riu o anima des de la barrera o, pitjor encara, és qui reparteix. Es tracta d’un model molt perillós de fer política, que no només erosiona la convivència a l’Ampolla, sinó que normalitza l’assetjament com a instrument de poder. Així no. Així no es construeix res. L’Ampolla no mereix això.
No es pot atacar amb violència aquells que tenen unes idees polítiques diferents, ni aquells que legítimament presenten un projecte alternatiu de poble. Un projecte enfocat de cara a la gent, valent, jove i encoratjador, perquè l’Ampolla deixi de ser el que és ara: la finca particular d’algú i dels interessos d’uns pocs, a costa dels diners de tothom.
L’Ampolla és un poble que al llarg de la seva història, ha demostrat ser valent i lluitador. Un poble que sap defensar el seu creixement quan és en benefici de tothom. No és un feu privat ni una trinxera partidista. És un poble viu i valent, amb gent diversa i treballadora, que vol institucions netes, transparents i valentes. No, no ens cansarem de denunciar-ho. Perquè la convivència no és un luxe. És un deure. I perquè la violència, per molt que alguns l’intentin maquillar, sempre serà violència. I això, senzillament, no és negociable. La violència és violència.
David Cervera
regidor de l’Ajuntament de l’Ampolla (Millorem l’Ampolla)