L’ecòloga tortosina de 34 anys Núria Galiana ha estat guardonada aquest dijous amb un premi a la investigació L’Oréal-UNESCO For Women in Science, que reconeix els treballs més capdavanters de cinc investigadores nacionals menors de 40 anys. Llicenciada en Ciència Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat en aquesta mateixa universitat, treballa actualment en el Museu Nacional de Ciències Naturals estudiant les interaccions entre espècies i l’estructura de les xarxes tròfiques després d’obtenir la prestigiosa beca Marie Curie de la Unió Europea.
Segons informa el Consejo Superior de Investigaciones Científica (CSIC), el projecte de recerca de Galiana que li ha merescut el reconeixement és «l’estudi de la influència de les interaccions biòtiques entre les espècies per a la distribució espacial d’aquestes en el món, un camp emergent que està evolucionant molt ràpid. L’objectiu principal de la seva recerca és generar coneixement per a poder dissenyar estratègies de conservació informades; és a dir, entendre com canvien els ecosistemes i com es veuen afectats pel canvi climàtic per a, posteriorment, poder dissenyar estratègies de conservació més efectives».
L’Oréal-UNESCO For Women in Science celebra enguany el seu 25 aniversari a nivell internacional. Dotats amb 15.000 euros cadascun, tenen com a objectiu reconèixer el lideratge femení i, concretament, el talent jove en l’àmbit científic. En aquesta edició, per primera vegada, totes les recerques premiades s’emmarquen sota la nova denominació única Ciències de la Vida i Medi ambient.
Juntament amb la tortosina també han estat guardonades quatre investigadores més: Patricia González, investigadora en l’Institut de Biomedicina de Sevilla, (IBIS-CSIC-JA-US-SAS), que treballa a entendre millor la fisiopatologia de la malaltia de Parkinson; Cristina Viéitez, de l’Institut de Biologia Funcional i Genòmica (IBFG-CSIC-USAL) per un estudi que se centra en les histones, unes proteïnes que empaqueten els dos metres d’ADN en el nucli microscòpic de les nostres cèl·lules i el mal funcionament de les quals està darrere de malalties com el càncer; la recerca d’Amaia Arruabarrena-Aristorena sobre els reguladors epigenètics basada en la hipòtesi que una sèrie d’alteracions en diversos d’aquests reguladors podrien influir en el desenvolupament i l’agressivitat del càncer de mama, i Noelia Ferruz, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), pel seu treball en l’ús de tècniques avançades d’intel·ligència artificial (IA) per al processament de llenguatge.
