El pla de conca de l’Ebre enfila la recta final cap a la seva aprovació per Consell de Ministres un cop superada la prova del Consejo Nacional del Agua. La Generalitat ja ha expressat el seu parer sobre la redacció del document definitiu, de decepció en termes generals, i l’Ebredigital ha volgut conèixer quines han estat les motivacions de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE) per arrodonir un redactat sobre el que pesa, i molt, el govern aragonès. Per aquest motiu ens hem posat en contacte amb aquest organisme estatal per ser sabedors dels seus arguments. Les respostes al questionari enviat per escrit serveixen per esvair alguns dels dubtes encara existents sobre la seva aplicació pràctica. I n’hi ha un d’especialment relevant per a les Terres de l’Ebre, relatiu al canal Xerta-Sénia, un projecte que té la titularitat cedida a la Generalitat i que dona per una peça en profunditat.
Segons expliquen des de la CHE, “en el pla hidrològic s’han incrementat substancialment les limitacions per als nous regadius en base en els nous escenaris de canvi climàtic. No obstant això, s’han recollit superfícies de regadiu contemplades majoritàriament en els plans anteriors, des del pla de 1998 i que disposen d’un dret vigent i d’un compromís de finançament ferm per part de les comunitats autònomes. Les superfícies de nou regadiu previst a Catalunya en aquest cicle de planificació (que s’allargarà fins al 2027) és de 13.480 hectàries, entre les quals es contemplen les destinades al canal Xerta-Sénia i al Segarra-Garrigues, i a l’Aragó de 38.433 hectàries”. És a dir, la nova planificació obre les comportes a la concreció d’un projecte encara faltat de massa crítica entre la pagesia del territori abans del període de restriccions previst pel canvi climàtic. I pot ser una oportunitat única. Perquè des de la CHE també apunten que treballen en hipòtesis futures de restriccions. “En el pla hidrològic -afirmen- s’analitzen en cada cicle de 6 anys les projeccions del canvi climàtic. En aquest pla s’estima una reducció d’aportacions d’aigua en la conca del 5% per a 2039 i del 20% per a escenaris futurs. La gestió de la conca ha d’adaptar-se a aquests escenaris. Això és el que es planteja en cada pla hidrològic”.
Pel que fa al cabal ecològic mínim en la desembocadura de l’Ebre, continuarà sent el mateix que “es va establir en el pla hidrològic de 2014. Aquest cabal s’ha mantingut en els plans hidrològics posteriors: el de 2016 i ara en el qual està en fase final de tramitació”. El seu manteniment està garantitzat, “en aquest moment”, per la “regulació de l’embassament de Mequinensa, al qual se li suma les aportacions dels rius Segre i Cinca. En la sequera actual s’ha arribat a valors mínims en l’embassament de Mequinenza i, així i tot, s’ha mantingut el cabal ecològic”, apunten des de la CHE.
Alhora, des de l’organisme estatal també es valora la inversió recollida en el programa de mesures per a l’horitzó 2022-2027 al tram català del riu Ebre, que puja a 813 milions d’euros. “Com el total del programa de mesures del pla és de 3.921 milions d’euros, es té que la inversió a Catalunya és el 21% del total. Aquest valor és coherent amb la població i el territori de Catalunya en la conca de l’Ebre. Dels 813 milions d’euros, el 64% correspon a la Generalitat de Catalunya, el 17% a l’Administració General de l’Estat, el 17% a particulars i el 3% a entitats locals”. La inversió està destinada primordialment a depuració d’aigües residuals, actuacions relacionades amb la modernització i creació de nous regadius i les actuacions de la gestió integral de sediments en la demarcació hidrogràfica de l’Ebre (entre les quals figura la prova pilot a realitzar al pantà de Riba-roja amb un cost de 4 milionos d’euros), entre moltes altres”.