Alumnes del grau d’arqueologia de la UB han estat fent excavacions els darrers deu dies a l’antiga fàbrica de cloratita de Flix, situada a la Reserva Natural de Sebes. Amb aquestes excavacions que s’estan fent, s’estan descobrint restes de l’equipament. En concret, els arqueòlegs han localitzat un polvorí i han identificat tres refugis antiaeris que servien per protegir els treballadors de les bombes.

La factoria flixanca va ser fundada el 1923 i era única a l’Estat per les seves característiques. Allà es creava la cloratita, un explosiu molt utilitzat a principis del segle XX en mineria però també amb fins armamentístics. A la fàbrica principal, a l’electroquímica, era on es produïen les matèries primeres, i a l’estructura de Sebes era on es barrejaven els components i es feien els cartutxos de cloratita. La gent que en ella hi treballava eren vilatans, i principalment dones. Passaven en un llagut d’una banda l’altra de riu, i treballaven en diversos magatzems, separats un dels altres per evitar que una explosió en un, pogués afectar els altres.

Amb tot Flix va ser el primer poble de Catalunya que va patir bombardejos aèris, el 23 febrer 1937. La Generalitat havia declarat l’estructura com a indústria de guerra, i els franquistes ho van declarar objectiu de guerra. Com està escrit als llibres d’història, van bombardejar l’electroquímica, i al destruir la fàbrica principal, destruïen la producció de matèries primeres i, per tant, la de cloratita. Per aquest motiu, l’any 1938, es va abandonar. Després de la guerra es va deixar de produir l’explosiu, tot i que l’empresa va continuar com empresa minera.

Amb aquestes excavacions s’està documentant sobretot per a què servia cada cosa. Jaume Masip, president de l’Associació La Cana assegura que “els barracons, per exemple, encara no s’han pogut excavar. També hi ha diverses estructures de formigó on hi podien anar diversos elements; aquí sabem que es fabricaven els explosius”. 

Imatge cedida: ACN

Imatge cedida: ACN

“Abans que comencés la campanya, abans de la pandèmia, mos pensàvem que era un refugi antiaeri per l’estructura de l’entrada de formigó, però després es va veure que no als refugis s’hi entrava per un altre lloc: en un dels talussos de terra en unes característiques molt especials perquè només està forrat de fusta per dins”, assegura Masip. El polvorí es va trobar molt ben conservat, i s’ha pogut veure que compon una càmera subterrània.

Des de l’Ajuntament celebren aquesta troballa, i agraeixen que els alumnes hagin posat llum sobre una part de les estructures que no tenien clara. Amb tot, la UB continuarà venint cada any, a l’estiu, i permetrà contextualitzar, conèixer com funcionava, i saber quin tipus de maquinària i processos industrials es duien a terme a la fàbrica. 

Aquestes excavacions van iniciar 2019 a través del COMEBE i són un element molt característic, ja que no queden vestigis de moltes fàbriques d’explosius a Catalunya dels anys 30, i especialment de la Guerra Civil, i el fa singular que sigui l’única fàbrica que es pugui explorar científicament.

Francesc Barbero, alcalde de Flix, creu que “això és una pedra més de la història de la industrialització de Flix i de Catalunya. Una part de la industrialització de Catalunya no s’entén sense Flix, i per això ara estem treballant una línia paral·lela per posar en valor la figura de la població de Flix amb l’ajuda del Museu Nacional de la Ciència Tècnica de Catalunya”.

Barbero assegura que la segona revolució industrial comença a finals del segle XIX a Catalunya, i en concret a Flix, i per tant considera que espais que es conserven a la colònia fàbrica mereixen ser museïtzades, catalogats i protegits, perquè són peces indispensables per a la història.  Amb tot, el consistori es troba en negociacions per què Ercros, els propietaris de l’electroquímica, per a que els cedeixi l’autorització per fer les excavacions; busquen que l’espai passi a ser de titularitat municipal

Ara mateix a la UB té molta demanda d’alumnes per a poder desplaçar-se a l’excavació; inclús han hagut de fer notes de tall per escollir els alumnes. La raó és que a zona té unes característiques molt interessants per la gent a la qual li agrada l’arquitectura contemporània. “Hi ha molt pocs llocs on es puguin fer excavacions d’aquest tipus”, afirma Masip.