El treball de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili revisa algunes bones pràctiques en matèria d’habitatge assequible i social en diversos països europeus i aprofundeix en l’anàlisi dels seus costos, beneficis, dificultats i èxits en matèria de creació d’habitatge assequible, estudiant la seva possible replicabilitat en altres ciutats, regions o països i extraient d’això lliçons útils, per evitar així errors ja comesos.
Avui dia, la manca d’un accés assequible a l’habitatge és un dels problemes més importants als quals s’enfronten els països europeus, especialment a les àrees urbanes. En aquest informe, els autors Sergio Nasarre Aznar (coordinador de la mateixa), Núria Lambea-Llop, Milan Ftáčnik i Līga Rasnača identifiquen els principals reptes relacionats amb l’habitatge social i assequible, proposant solucions pràctiques i orientades a polítiques públiques que puguin oferir resultats tangibles als ciutadans de la Unió Europea.
L’informe, encarregat per Foundation for European Progressive Studies (FEPS), també destaca la necessitat de compartir i coordinar l’acció en el si de la UE en l’àmbit de l’habitatge social, superant la seva limitació competencial per poder influir en la millora de la situació de l’habitatge en els estats membres.
El treball finalitza donant 30 recomanacions concretes a nivell municipal, estatal i europeu per millorar la assequibilitat de l’habitatge. Els experts de la Universitat Rovira i Virgili aposten en aquest informe per una política coordinada a diversos nivells des de les autoritats públiques locals a les nacionals i europees amb prioritats generals, com ara un augment en la disponibilitat de nous habitatges socials i assequibles, assegurar terrenys per ús social i habitatge assequible, millor ús del parc d’habitatges existent, renovació d’habitatges existents i alts estàndards per a noves construccions, i un enfocament més específic per a grups vulnerables i de baixos ingressos.