El telèfon, l’ordinador i les xarxes socials es refermen aquests dies com a eines imprescindibles per garantir la comunicació a tots nivells. Tot i que els experts eviten demonitzar-les, avisen que sobretot ara cal fer-ne un ús responsable. Un dels col·lectius més exposats és el dels adolescents i, per això, psicòlegs i psicopedagogs recomanen als pares i mares mesura, límits i diàleg. “Cal que l’ús no es converteixi en un abús perquè això pot deixar una empremta difícil d’esborrar”, assenyala el psicòleg clínic Jaume Descarrega. Tot i això, la situació actual també ofereix avantatges. “Saben que els fills s’hi estan moltes hores però sovint desconeixen on entren o què consulten. Ara és una oportunitat”, apunta la psicopedagoga Paqui Serra, directora de l’Equip d’Assessorament Pedagògic (EAP) del Baix Ebre
El tancament de les escoles i instituts ha comportat que els alumnes hagin de fer ara un ús més intensiu dels dispositius electrònics per tal d’estar connectats a sessions ‘on line’ o tenir accés als deures i exercicis que se’ls encarreguen. Però si aquestes eines també s’utilitzen durant les estones d’oci, les hores de consum poden arribar a multiplicar-se.
Segons Jaume Descarrega, professor associat del Departament de Psicologia de la URV i membre de la Junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, és evident que cal suplir d’alguna manera “l’aïllament” que propicia el confinament. Tot i això, avisa que “si els adults no hem sabut acompanyar els nens a integrar aquest món digital de manera adequada, ara serà més complicat”.
Sense que s’hagin posat límits ni pautes, la situació es pot convertir en un risc, assegura. “No es tracta de prohibir les xarxes, perquè tenen una funció socialitzadora, però cal que regulem l’ús que en fem i arribar a acords”, planteja. A més, Descarrega apel·la a la importància d’evitar “que per estar connectats, això ens desconnecti de la resta”.
I què passa amb aquells que estan “enganxats”? Segons el psicòleg aquesta mena de situacions excepcionals donen peu a l’anàlisi. “Si un és capaç d’adonar-se que això ocupa un percentatge molt gran del temps del seu fill, i ho pot viure en directe durant el confinament, és moment de fer un replantejament i d’assenyalar els límits”, apunta. En aquest sentit, opina que cal poder “fer de tot” i que hi hagi “un temps per a cada cosa“.
Paqui Serra, directora de l’Equip d’Assessorament Pedagògic (EAP) del Baix Ebre, constata que la majoria de famílies a les quals assessoren reporten un consum d’hores “excessiu” dels adolescents, però admeten que no saben ben bé “on entren, què consulten o què es baixen”. “El confinament l’hem de veure com una oportunitat per poder vigilar el temps de consum que fan i, de forma més dissimulada o menys agressiva, tenir un control d’on van accedint”, explica.
Segons la psicopedagoga, en funció del nivell de consum la intervenció serà més o menys complicada, tot i que és probable que això comporti una discussió. “Cal valorar-ho i parlar-ne obertament”, apunta, alhora que adverteix que, molts cops, els pares que es queixen dels fills no són conscients que ells “estan fent el mateix” i passen hores al WhatsApp, per exemple.
“No s’ha de negar que ara les xarxes són una obertura cap a fora i una distracció però, com sempre, se n’ha de fer un bon ús”, insisteix la directora de l’EAP. En aquest sentit, als adolescents explica que convindria limitar-los el temps diari d’ús del telèfon i de xarxes a una hora i mitja, o dues hores com a màxim. I als més petits, “com a molt mitja hora”, sentencia.
En una situació de confinament a casa, però, també cal tenir en compte les dimensions del domicili o si la família ha de compartir dispositius com els ordinadors. Per tot plegat, apunta Serra, el més recomanable és acordar un horari -preferiblement entre tots els membres de la família per poder argumentar, raonar i establir pactes- i, sobretot, organitzar-se. “El que no recomanem, de cap manera, és llevar-se cada dia al matí i improvisar”, adverteix.
Segons la psicopedagoga també és recomanable que els infants i joves disposin d’un diari on poder anotar-hi els sentiments i l’estat anímic. En el cas de l’abús de les noves tecnologies, per exemple, això pot servir perquè facin autoanàlisi i identifiquin quin consum en fan i què visiten, i si això els satisfà. “Sinó ho fem, en el dia a dia no en som conscients i actuem una mica per esme”, tanca.