Més de la meitat dels municipis de les nostres comarques rebran la Flama del Canigó i encendran les fogueres amb el seu foc. La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Enguany per primera vegada, membres de la Junta pujaran al Canigó per portar la flama a les nostres terres. Després d’una aturada institucional al Parlament de Catalunya faràn el seu camí fins arribar a les Terres de l’Ebre, per tal de començar el repartiment de la Flama, i farà realitat allò que el Sénia no és frontera, ja que Vinaròs i Benicarló també gaudiran d’aquesta tradició.
Aquests focs es converteixen en el símbol de la identitat catalana; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans. La dita popular defineix els Països Catalans «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó» i per Sant Joan, aquests territoris, a més de la llengua, s’uneixen en festa a l’entorn del foc. Uns territoris que els darrers dos anys han ampliat els límits territorials per arribar fins a Brussel·les i Ginebra i donar caliu a les persones exiliades.
Carme Forcadell reivindica la ‘flama de la llibertat’
La flama vindrà acompanyada d’un manifest. Aquest any l’escrit és de la xertolina, la Carme Forcadell. Cada any, cap al mes de febrer, se celebra la reunió dels equips de foc de tots els Països Catalans i escullen quina persona serà l’encarregada de fer el manifest, que es convertirà en l’espurna de l’encesa dels focs de Sant Joan. Enguany, aquests focs que cremaran en llibertat, tindran el seu origen en les paraules de la Carme, empresonada de manera injusta a Alcalà Meco.
“Quan preparem les fogueres hi posem tot allò que està usat, i ens desprenem d’allò que ens porta mals records, mals moments, i de ben segur, que la majoria de nosaltres llençaríem a la foguera un milió d’injustícies, la majoria provinent dels darrers quatre mesos d’una farsa de judici”, explica Dolors Róo Garcia, Presidenta de la Junta Territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre. I després afegeix: “Tot i així, quan sentiu o llegiu les paraules de la Carme Forcadell en el moment de l’encesa de les fogueres (“Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat”), ens n’adonarem que tenim l’obligació de gaudir de la festa, de celebrar-la com cal, de fer-la ben grossa perquè tenim a persones estimades privades de llibertat”.
Xerta ja té la flama, i malgrat la llunyania, les paraules de @ForcadellCarme han tornat a la seva vila natal.Mai estaràs sola, ens tens a tots i totes nosaltres per reivindicar-te i per demanar la teva llibertat, i la de la Dolors i la resta de presos polítics! #FlamaCanigó19 pic.twitter.com/dSNlraVrlw
— Òmnium Terres de l'Ebre (@OmniumEbre) June 23, 2019
Reproduïm tot seguit la carta redactada des de la presó per la xertolina, Carme Forcadell:
Flama del Canigó, el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat
La flama és un crit de llibertat que simbolitza la unitat de la llengua catalana per sobre de les vicissituds històriques i de les fronteres polítiques. Una tradició, iniciada l’any 1955, que a partir de l’any 1966 ha esdevingut una bandera d’unitat i llibertat que agermana el nord i el sud de Catalunya i que, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre’l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans. El foc és un element simbòlic present en les tradicions més arrelades i distintives de la cultura catalana des de temps immemorial. En la nostra tradició i costumari les festes del foc han ocupat un lloc destacat, lligat a les nostres celebracions i present en els actes més importants arreu dels Països catalans.
Igual que la flama any rere any renova la unitat de la llengua catalana, nosaltres també any rere any renovem el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat. Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat.
Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat.
Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya