Després dels darrers aiguats que van afectar sobretot als municipis al voltant de les serres del Montsià i Godall, els ebrencs tenim la sensació que el canvi climàtic s’està accelerant i que no estem preparats per afrontar aquesta nova realitat. El problema és que plou sobre mullat, doncs la gestió del territori que hem fet les darreres dècades ha complicat l’adaptació a uns aiguats cada cop més freqüents i intensos. La memòria històrica ens falla, però la realitat és que hem anat esborrant del mapa la xarxa de barrancs amb noves infraestructures i l’expansió de l’agricultura en llocs que originalment formaven part de la xarxa hidrogràfica. Per resumir-ho en una frase, hem eliminat gran part dels petits barrancs que porten l’aigua cap als grans barrancs i, a més a més, hem estretit els grans barrancs. Això fa que l’aigua trobi molts impediments per arribar al mar o al riu Ebre i s’obri camí per on pot.
Quan tenim pluges de 300 litres per metre quadrat en unes poques hores és imprescindible tenir una xarxa de barrancs ben formada, i tot i així poden desbordar. Si no guanyem espai per que l’aigua pugui arribar ràpid i bé cap al mar no podrem evitar uns danys creixents a les finques, habitatges i infraestructures. Hem de repensar el territori per donar més espai a l’aigua, així de senzill. Però això és fàcil de dir i difícil de fer, és una feina a dècades vista. Progressivament, hem d’anar adaptant l’ocupació del territori a la nova realitat climàtica, no podem refer els danys per tornar a deixar les coses com estaven, ens sortirà massa car. Tanmateix, hem de ser realistes i començar pels punts més crítics, com ara la desembocadura del barranc de la Galera o el tram final del barranc del Llop, per posar dos exemples. El més important és enfocar les solucions amb bon criteri tècnic, tenint en compte l’efecte de les actuacions puntuals sobre el conjunt de la xarxa hidrogràfica, no podem continuar aplicant solucions puntuals que perjudiquen als que estan aigües avall.
Quan tenim pluges de 300 litres per metre quadrat en unes poques hores és imprescindible tenir una xarxa de barrancs ben formada, i tot i així poden desbordar
Per abordar això, la tecnologia és molt important, tant en la part de les solucions de prevenció de danys, com per exemple la millora dels sistemes de predicció i alerta, com en la part de les solucions de reparació o minimització dels danys, com per exemple els models de simulació hidrològica. Actualment, tenim els mitjans per fer una simulació de detall de com es mourà l’aigua en un episodi concret d’aiguats, però el desenvolupament d’aquests models a una escala local implica una major inversió en aquest tipus d’eines digitals i la seva validació amb dades obtingudes sobre el terreny. En aquest sentit, la recent constitució de l’Observatori d’Inundabilitat de Catalunya per part de la Generalitat (del quan tinc l’honor de formar-hi part) pot ser un instrument útil per ajudar el Govern a desplegar accions més efectives per avançar cap a aquest model de gestió del territori. Un model que ens cal per reduir el màxim possible els danys a persones, propietats privades i infraestructures públiques.
Carles Ibáñez Martí
director del Centre en Resiliència Climàtica, Eurecat
