Secció: Política

El delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, va anunciar ahir després d’una sessió del consell de direcció de l’administració que la Generalitat presentarà el pla de mobilitat de l’hospital de Tortosa el dia 5 de maig que ve a Barcelona. A la presentació hi assistiran, segons va detallar Pallarès, càrrecs dels departaments de Salut, de Territori i Sostenibilitat, de l’Ajuntament de Tortosa i de la delegació de govern a l’Ebre.

El PSC d’Amposta presentarà dos mocions al Ple municipal de dilluns al vespre, segons han donat a conèixer els regidors Francesc Miró i Anna Tomás. En una, instarà a la Generalitat no suprimir cap línia de P3 a la capital del Montsià. En l’altra, reclamarà la tramitació de la creació de l’òrgan municipal de caràcter polític a la figura d’alcalde del Poblenou del Delta. 

La diputada del PSC Carme Chacón es va reunir dissabte amb la Cambra de Comerç de Tortosa, en qualitat de secretària de Relacions Internacionals del PSOE. A la trobada, el president de l’ens cameral, José maría Chavarria, li va trasmetre la necessitat de facilitar el comerç exterior de les empreses del territori, un àmbit que han potenciat durant els últims anys.

Aquest cap de setmana, el diplomàtic d’origen tortosí Federico Mayor Zaragoza -Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999 i actualment President de la Fundació Cultura per la Pau- és a Tortosa per participar en diversos actes culturals i, en especial, en l’acte de lliurament dels premis que porten el seu nom. I en marc d’aquesta visita ha estat preguntat sobre la seva posició en el debat sobre el monument franquista que hi ha al mig del riu a Tortosa.

En la seua primera visita institucional com a conseller de Justícia a les Terres de l’Ebre, Carles Mundó, ha reconegut que la disponibilitat pressupostària del Govern no permet du a terme a curt termini la construcció del nou Palau de Justícia de Tortosa. Mundó també ha agraït l’esforç de tot l’equip dels jutjats d’Amposta que es va fer càrrec de l’accident d’autocar a Freginals. 

La xifra d’ingressos, ressentida encara del pic de la crisi; les obligacions pels serveis que presten, o els pagaments als proveïdors són alguns dels factors que limiten la capacitat d’actuació dels ajuntaments a les Terres de l’Ebre. Amb les dades del deute viu, els diners que els consistoris han de retornar a les entitats financeres, al 2014 la xifra total superava els 144 milions d’euros.

El text conjunt de Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya, sotmès avui a votació en el Ple del Congrés sense aconseguir els suports suficients, pretenia revisar els cabals ecològics per tal que complissin les diferents directives europees i la instrucció de planificació hidrològica, així com garantir la supervivència del Delta de l’Ebre.