Arriba la primavera com aquella estació de l’any en què les flors floreixen, els ocells piulen… però no totes les arribades de la primavera són iguals. Quanta impermanència. Aquesta estació, que habitualment ens desperta de la hibernació amb una explosió de llum, colors i energia, també ens pot descol·locar. Sobretot quan ets dona i tens la sensació que la calor no ve del clima, sinó d’un incendi intern: el teu termòstat hormonal ha decidit unir-se a la resistència civil.
Ens recorda que el temps passa, que els cicles es tanquen i se n’obren de nous. I moltes dones, especialment entre els 45 i els 55 anys, ho vivim amb una intensitat especial: entrem en el nostre propi canvi d’estació. Estem en menopausa.
Benvinguda a aquesta etapa tan mal entesa, en què el cos comença a parlar-te en clau hormonal: suors nocturnes, insomni, despistes, llàgrimes desconcertants i, de sobte, una llibertat estranya que et fa pensar “i si ho envio tot a pastar?”. I encara rius, perquè dins el caos hi ha una mena de renaixement que no sabies que esperaves.
La menopausa continua sent un tema silenciat, tractat gairebé com un tabú, quan en realitat és una etapa potent, salvatge, transformadora. Com pot ser la primavera. El cos canvia, sí, però també ho fa la ment. Apareix el desig de cuidar més l’ànima i menys l’aparença, la necessitat de parar, de dir no, d’habitar espais propis. Les hormones es revolucionen, però també ho fa la consciència. I això no és una crisi: és un despertar, encara que hem de saber-ho gestionar.
I aquí cal fer un parèntesi: si no t’adaptes als canvis (tant interns com externs), el cortisol es dispara. I amb el cortisol pels núvols, el cos diu prou. Per força, has de parar. Escoltar-te. Canviar de ritme. Deixar d’anar contra corrent.
La menopausa continua sent un tema silenciat, tractat gairebé com un tabú, quan en realitat és una etapa potent, salvatge, transformadora
Però, quina societat tenim al voltant per sostenir aquest moment tan vital? Una societat que encara venera la joventut, la productivitat i la velocitat pot fer-nos sentir expulsades del relat col·lectiu. I per això ens toca autoajudar-nos: menjar bé, descansar, deixar els problemes aliens, fer ioga o exercici, fer comunitat positiva. Sentir-nos invisibles és fàcil, però en realitat som plenes de veritat, força i experiència. Per això la primavera també és un bon moment per tornar a ocupar el lloc: no el d’abans, sinó un de nou, més lliure i arrelat.
Aquest canvi, de fet, no afecta només les dones. També veiem una societat que sembla estar col·lectivament en perimenopausa: irritable, cansada, amb dificultats per descansar, amb insomni de valors i fogots de polarització. Costa trobar un centre, costa confiar. Però potser també és un símptoma que alguna cosa vella està morint i alguna cosa nova intenta néixer.
La primavera també descol·loca, perquè et diu “renaix!” i tu penses: “estic massa cansada per renéixer, però gràcies per la intenció”. I és que, malgrat la poesia, aquesta estació també remou. I no només a nivell personal: col·lectivament estem tocats. Una mica saturats, una mica inquiets, molt sorollosos i amb una necessitat crònica de silenci i abraçades sense previ avís.
La primavera no és només una estació: és una actitud. I potser la menopausa també. Una primavera interior que arriba quan menys t’ho esperes, per recordar-te que encara pots brotar. D’una altra manera, amb altres fulles.
Així que potser toca reivindicar la menopausa com el que és: una etapa d’empoderament, de tallar amb el que pesa, de dir “ara jo” amb un somriure i un ventilador de mà a la bossa. I la primavera, amb els seus dies més llargs, ens recorda que encara hi ha temps. Per fer neteja, per florir de nou. Ni millor ni pitjor: diferent.
Menopausa i primavera: dues revolucions naturals que no demanen permís. Només et diuen: o et renoves, o et quedes atrapada al pijama calent quan ja fa 24 graus.
Les dones que travessem la menopausa som una llavor de canvi. I la societat, si vol sobreviure als seus propis fogots, faria bé de mirar-nos, d’escoltar-nos i de reconèixer-se en nosaltres.
