Històries de la Puta Mili

Un dia qualsevol t’aixeques de bon matí, mentre et pegues una bona dutxa gelada perquè el darrer ‘reel’ d’Instagram que has vist et recomana que aquestes són saludables i no sé quan de beneficis té per al cos. El fet és que aquest any és el primer any que no he agafat ni un refredat ni una grip. Igual és la sort del principiant de les dutxes fredes o simplement realment aquestes són beneficioses al cos humà.

Després de la dutxa freda toca un bon cafè calent, entra de meravella amb algun probiòtic d’acompanyament, perquè a certa edat un s’ha de cuidar: una cullerada de maca, cacau i la darrera espècie que m’han recomanat la cúrcuma. La veritat, no sé si realment té algun efecte o és efecte placebo, però quan arribo a la feina entro levitant, motivat i amb ganes de menjar-me el món.

El cert que un dia qualsevol, t’aixeques i aquelles creences que tenies com a intocable s’ensorren i veus les coses d’una altra manera, forma o encaix. Un exemple és l’energia nuclear, sempre havies pensat que havien de tancar pel perill que comportava, i, el cert que era un clam popular. Encara recordo les grans manifestacions per tancar Vandellòs I. Els adhesius de ‘Nuclears, no gràcies’ eren per tots els cotxes, que t’envoltaven. Avui en dia, entre el preu de l’energia que va pujar una barbaritat amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, i el Fons de Transició Nuclear difícilment, actualment, es fa difícil trobar algú en contra d’aquesta energia per aquestes contrades. Potser els adhesius ara són més de ‘Molinets, no gràcies’. Segurament, el poema de Goytisolo, ‘El món al revés’, és més actual que mai.

De fet, no és l’únic cas que en poc temps les teues idees canvien 180 graus, és a dir el món al revés. El darrer cas, és la política de creixement de la despesa en armament per part dels Estats de l’Europa occidental. Qui gosa dir que no, quan les ànsies imperials de Putin, Trump o del pròxim megalòman que vulgui dominar el planeta Terra li pegui per conquerir territoris, països i estats.

Per cert, respecte a la política de rearmament, l’Estat espanyol t’he previst incrementar en 800 000 milions la despesa militar. La qual cosa ha provocat que les poques empreses de l’Estat que cotitzen a la borsa hagin pujat com l’escuma. Això sí, un últim detall, aquí Catalunya si ningú no posa remei sobre aquesta xifra meravellosa com a molt ens tocarà de pedrera, entre altres coses, perquè des de fa molt any i segurament des del final de la Guerra Civil, Catalunya s’ha especialitzat en moltes indústries però no en el sector militar. Bé, i les nostres terres ebrenques?, es veu que encara estem pensant que volem ser de gran. És a dir, no ens tocarà ni el canvi de diners.