La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’instrument de l’estat per gestionar el riu amb més cabal de la Península Ibèrica, ha proposat a les comunitats de regants de tota la conca un pla per reduir les concessions d’aigua de reg per a usos agrícoles. Aquest pla, exigit per la Unió Europea per adequar el regadiu a les previsions del canvi climàtic, preveu que els dos canals de reg que travessen el Baix Ebre i el Montsià d’oest a est vegin reduïdes les seues concessions d’aigua en més d’un 12% de l’actual concessió.
Els tècnics de la Confederació fa temps que realitzen estudis tenint en compte l’evolució dels conreus agrícoles (arròs i oliveres principalment, en el cas del tram final del riu), l’evaporació i altres paràmetres climàtics. I aquesta setmana han arribat a les primeres conclusions, com recull un informe publicat al web d’aquest organisme (https://www.chebro.es/ca/revisi%C3%B3n-dotaciones-de-riego-ph-4ciclo). Com es pot veure al quadre adjunt, d’una concessió de 20.213 metres cúbics per hectàrea i any, es passaria a 17.675, la qual cosa significa una reducció del 12,5%.
Tot just ahir dimarts i a última hora de la tarde l’entitat FEREBRO, qui agrupa les federacions de regants de tota la conca, va fer pública una nota de premsa (document adjunt) anunciant que “no accepta la reducció de dotacions proposada per la CHE”. Argumenta FEREBRO que perdran drets històrics de concessió sense cap indemnització, a diferència del que passa amb les empreses elèctriques, i que l’Ebre aboca una mitjana de 6.000 hectòmetres cúbics a l’any al mar “en avinguda”.
Aquesta reducció, inclosa en el document “Dotacions objectiu de reg per al PH de l’Ebre, quart cicle”, subscrit per la tècnica de la CHE Maria Teresa Carceller, preveu aprovar-se l’any 2027, tal com està previst al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre per al període 2028-2033, considerat el “quart cicle”. Val a dir que al document no apareix el canal Xerta-Sénia perquè s’agafen com a referència de l’estudi els principals regs de la conca.
El que sí apareix en un altre quadre, dins de la memòria de l’estudi, són els hectòmetres cúbics anuals que perdrien els dos canals de reg gestionats per les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra del riu Ebre. En el cas del canal de la dreta serien 231,4 hectòmetres cúbics/any de menys; i en el de l’esquerra 169,1 hm3/any. No són dels que en perdrien més, ja que dins de la dotació hi ha a més a més el cabal ecològic i mediambiental.
Aus sí, agricultura no
“El gran argument que ha de fer servir el territori és el cabal ambiental. La Unió Europea no té lleis que protegeixin l’agricultura o les persones. En canvi, sí que té lleis molt dures que protegeix la fauna, i en especial les aus migratòries. El territori s’hauria de conscienciar d’això perquè gràcies a les aus es pot conservar també el conreu de l’arròs”. Així d’explícit i contundent es mostrava un conegut ambientalista resident al territori, per fer un crit d’alerta a les comunitats de regants respecte a quina hauria de ser l’estratègia a seguir. “Perquè ja es va veure que si hi ha sequera et retiren el reg de l’arròs i punt, cosa que no es podria fer si l’aigua té un ús ambiental”, subratllava.
Val a dir que els dirigents de les comunitats de regants són reticents a enviar aigua dolça de les seues concessions a les llacunes del delta, perquè ho consideren una pèrdua, quan en realitat, “si aconsegueixen que el cabal del tram final del riu sigue també ambiental, blindant-lo legalment, resoldrien dos problemes d’una sola tacada”, afegia la font consultada per Ebredigital.cat. Aquest és un tema que s’ha començat a debatre internament entre els regants del delta i és que, actualment, la fauna es concentra allí on hi ha millor gestió d’aigua. I els millors espais són els arrossars, on es concentra la majora part de la fauna -més que a les llacunes- això com a la Punta de la Banya, en aquest cas gràcies a l’activitat privada de l’empresa que explota les Salines de la Trinitat, INFOSA.