Aquests dies postelectorals, el país viu amb certa indiferència els resultats electorals sorgits a les urnes de les passades eleccions al Parlament. Així i tot, la falta d’una majoria clara dificulta la formació d’un nou Govern. De fet, aquest cop sembla que les Ciències Exactes no volen col·laborar en la governabilitat del país.
La veritat és que el president de Parlament, Josep Rull, ha ficat el cronòmetre en marxa i, per tant, aproximadament d’aquí a dos mesos, si abans no s’arriba a un pacte de cavallers, els catalans i catalanes tornarem a anar les urnes. Sembla que la maledicció de l’1 d’octubre persegueix la política catalana. I és que aquell dia no hem d’oblidar les Forces de Seguretat van repartir llenya de valent a més d’un poble per voler votar. I des de llavors, no hi ha any que estesem convocats a les urnes. Això sí, l’eslògan “Ni oblit ni perdó” ha passat a la història com aquell “No Pasaran!” de les forces republicanes a la Guerra Civil del 36-39.
Vist que els partits polítics catalans, sobretot Junts per Catalunya, ha decidit fer la discreció com a virtut a l’hora d’entomar les negociacions per a la presidència de la Generalitat, servidor fent un acte de fe, intenta desconnectar d’aquest món apassionat que és la política catalana, que certament només interessa a quatre i mal contats entusiastes; entre ells, aquest que escriu.
El fet que aquests dies de desconnexió de política nacional m’ha vingut la dèria per la ceba roja o morada com vulgueu dir. I un s’ha preguntat quina diferència hi ha entre la ceba roja i la blanca? Quines propietats té? El color roig a les verdures sempre té un punt afegit, una propietat sanadora.
Doncs, dit i fet! he començat a investigar i la sorpresa ha estat monumental. Podríem dir, que la ceba roja és un superaliment. Entre les seves propietats tenim un conjunt “d’antis”, com per exemple: antioxidant, antiinflamatori, anticancerigen, antidiabètica, antimicrobianes, anticoagulant. A més d'aquests estols “d’antis” també té les propietats digestives, desintoxicants i immunoestimulant.
De totes aquestes propietats potser la que més m’ha sorprès és el seu poder anticancerigen, però també, la seva capacitat a fer baixar els nivells de sucre a la sang, per tant potser un bon preventiu per la diabetis. Una malaltia cada cop afecta a més gent.
La composició de la ceba vermella és 89% aigua. Conté a més a més : vitamines A, B, C,D, fòsfor, calci, zinc, magnesi. La ceba roja també és ric flavonoide, antocianines i quercetina. I és que amb aquests components és un antidepressiu natural molt potent. I la veritat, veient que uns dels seus components és el zinc, em ve la idea de potser seria bo amenitzar-la amb algunes de les nostres ostres del Delta, segur que el meu amic Albert Grasa propietari del Musclarium no diria que no, i acompanyada amb alguna garnatxa blanca de la cooperativa de la Pobla de Massaluca, o bé sempre podem demanar algun consell a l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, o a esperar que el regidor i amic de Bot, Jaume Sabaté, baixe una botelleta de Bot, o si puc trucar a l’arqueòleg i vitícola de la Terra Alta, Pere Rams a veure quina botella em recomana. També podríem afegir alguna ampolla de la cooperativa de Corbera. I, si no, segur que la sempre afable alcaldessa de Vilalba alguna ampolla de garnatxa ens faria arribar.
I tota això sempre amb bona companyia, gaudint de la vida, dels capvespres, dels productes de la terra, de xerrades inacabades i històries que prenen vida en un territori on mai passa res fins que passa, i on silenci de les negociacions al govern de la Generalitat s’ha convertit en una virtut.