Nou pas per incentivar el sector empresarial de la Ribera d’Ebre, dinamitzar els vuit polígons industrials de la comarca i atraure noves inversions per diversificar l’economia riberenca, amb la vista posada a l’arribada dels Fons de Transició Nuclear per fer front al tancament anunciat dels tres reactors nuclears d’Ascó, a set i nou anys vista.
El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar ahir per unanimitat l’Acord de compromís per al desenvolupament de polítiques de suport i promoció industrial de la Ribera d’Ebre, un pas més en el full de ruta per posicionar la comarca com a emplaçament industrial, més enllà del monocultiu nuclear, i que forma part de l’estratègia comarcal que, des de l’any 2022, el sector públic i privat riberenc està treballant conjuntament en la Taula Comarcal de Polígons Industrials, dins el programa Ribera d’Ebre Viva.
El compromís ha estat subscrit pels quatre ajuntaments que disposen de sòl industrial a la comarca: Ascó, Flix, Móra d’Ebre i Móra la Nova, a més del Consorci per la Promoció del Molló, i ha estat també avalat pel Consell Comarcal, “partint del principi que qualsevol acció que afavoreix la generació activitat industrial o l’atracció d’inversions a un dels municipis, necessàriament té un impacte positiu per al conjunt de la Ribera”. La col·laboració s’estén també a la preservació dels valors paisatgístics del territori i la compatibilitat amb l’activitat de la resta de sectors productes de la comarca.
Així, l’objectiu és consensuar i coordinar les polítiques comarcals per facilitar la relació amb el sector privat i l’acció amb altres administracions públiques superiors, en àmbits com els subministraments, les polítiques de sòl industrial o projectes que es planegen més enllà del territori. Es tracta, segons el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, d’una “línia de treball necessària dins l’estratègia de captar inversions i diversificar l’economia dels nostres pobles”, reactivada després que el Pla de Reactivació Socioeconòmica de la Ribera d’Ebre, l’any 2021, post pandèmia, detectés la preocupació a la comarca pel monocultiu del sector energètic, fent aflorar oportunitats de futur per altres indústries vinculades a la transició energètica, la transformació digital o el potencial del sector agroalimentari riberenc.
Els darrers dos anys, des de la Taula Comarcal s’han impulsat diverses trobades i accions de difusió i promoció dels actius industrials de la Ribera, entre els quals un mapa interactiu per cercar les infraestructures disponibles a la comarca. L’Acord de compromís és un pas més per “definir el full de ruta, que es traduirà en accions concretes, necessari i paral·lel al debat dels Fons de Transició Nuclear”, afegeix el president del Consell.
Millora en el finançament dels ens locals
D’altra banda, el Ple també ha acordat, per unanimitat, una moció per a la millora del finançament dels ens locals: tant dels ajuntaments com dels consells comarcals, en un “crit d’auxili” de cara a l’aprovació dels pressupostos de 2024, per mantenir la qualitat dels serveis públics a la comarca.
Entre altres prioritats, es demana afrontar el finançament dels Consells Comarcals en l’avantprojecte de Llei de Governs i Finances Locals de Catalunya, amb la participació activa de les mateixes entitats municipalistes.
Tots els grups polítics riberencs se sumen a les reivindicacions de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Catalana de Municipis (FCM), en ple debat sobre “la necessitat d’un nou sistema de finançament local que posi fi al dèficit estructural”
Així, tots els grups polítics riberencs se sumen a les reivindicacions de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Catalana de Municipis (FCM), en ple debat sobre “la necessitat d’un nou sistema de finançament local que posi fi al dèficit estructural”, reclamant que s’estableixi “una distribució dels ingressos equitativa a les obligacions i competències dels ens locals”, de manera que com a gestors més propers al ciutadà, i encarregats de prestacions tan importants, com els serveis socials arreu de la Ribera, en el cas del Consell Comarcal, deixin d’estar supeditats a transferències, programes i recursos d’altres administracions.
La moció fa referència a “una dècada de legislació lesiva contra l’autonomia local” per fer front a “una crisi socioeconòmica continuada”, agreujada els temps amb la COVID i l’impacte sobre les arques municipals que ha provocat l’augment de preus de la guerra d’Ucraïna i la disminució d’ingressos de la recent reforma de l’IBI, sobre costos que han assumit directament els ens locals a càrrec del seu pressupost.
Així, demanen al Govern de l’Estat la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), aprovada el 2013: “Les limitacions de disposar de romanents i l’escàs marge a l’hora de gestionar la despesa ens posa en la pitjor de les situacions, sobretot a administracions com el Consell Comarcal, que no tenim impostos indirectes ni tributs propis, i on disposem d’un pressupost anual que depèn exclusivament del que ens deleguen altres administracions”, apunta el president del Consell Comarcal de la Ribera, Francesc Barbero.
Altres punts del ple
El Ple de novembre també va aprovar el nomenament de la consellera de Joventut, Igualtat, Feminismes i Salut, Maria Rosa Garcia Piñol, com a representant del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre a la Fundació Educativa i Social del grup Sagessa. I una modificació del pressupost comarcal de 2023 per habilitar una partida de 7.236,53 euros per fer front als interessos d’una subvenció del SOC de l’exercici 2020.