La motivació de l’amnistia presenta la llei com una “base per a la superació d’un conflicte polític” i com a eina per a “millorar la convivència”. Així ho detalla l’exposició de motius de la proposició de llei registrada aquest dilluns al Congrés dels Diputats, una hora després que es convoqués oficialment el ple d’investidura de Pedro Sánchez per aquest dimecres i dijous. El text remarca la constitucionalitat del perdó judicial i diu que l’independentisme pot portar a terme les “metes” però dins la llei, assenyalant que “tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional”.
La proposta posa el límit temporal entre l’1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023 inclou “els actes determinats de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats” al voltant de les consultes per la independència del 9 de novembre i del referèndum de l’1 d’octubre.
Actes “amb profunda relació” amb el referèndum
El text aclareix que l’amnistia abasteix no només l’organització i celebració del referèndum sinó també d’altres possibles il·lícits que guarden una “profunda connexió amb els mateixos”, com pot ser “actes preparatoris”, “diferents accions de protesta per permetre la seva celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels responsables, incloent-hi també l’assistència, col·laboració i assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat dels responsables”.
Legitimitat de les Corts
El document defensa en repetides ocasions que la norma actua “d’acord amb les facultats que la Constitució confereix a les Corts Generals”. També reitera que “no només no envaeix altres espais sinó que, molt al contrari (…) assumeixen la millor via de les possibles per abordar, des de la política, un conflicte polític”. A continuació, afegeix que l’amnistia “no afecta el principi de separació de poders” i ho argumenta tot assegurant que “el Poder Judicial està sotmès a l’imperi de la llei”.
En aquest sentit, l’exposició de motius remarca que Espanya és “una democràcia i un estat de dret” i per tant respecte el principi democràtic i els drets fonamentals com els “pilars essencials”.
Policies processats
La motivació de la norma exposa que l’amnistia inclou els policies processats sempre que no hagin comès “tortura i tracte inhumà i degradant”. El text justifica que aquesta decisió “no suposa cap demèrit o cap retret per als col·lectius concernits” ni tampoc “la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic”. Afegeix que el perdó dels policies busca “alleujar la situació processal dels encausats i amb això les tensions derivades”.
Superar les tensions
En l’exposició de motius, de 12 pàgines, el legislador justifica que cal aprovar aquesta llei orgànica, “en nom de l’interès general, consistent a garantir la convivència dins de l’Estat de dret i generar un context social, polític i institucional que fomenti l’estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya”.
La proposició indica que la llei orgànica és “un pas necessari per superar les tensions” vinculades al procés d’independència de Catalunya i “eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté allunyada de les institucions estatals part de la població”.
“Aquesta llei orgànica és un pas més en un camí difícil, però alhora valent i reconciliador; una demostració de respecte a la ciutadania i que l’aplicació de la legalitat és necessària, però, de vegades, no n’hi ha prou per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps”, resumeix l’exposició de motius.
Conseqüències que podrien agreujar-se
Un altre dels arguments que defensa la proposició de llei és que les conseqüències de processar milers ciutadans que han protestat “podrien agreujar-se en els pròxims anys”. Afegeix que aquestes persones no són líders polítics i que alguns d’ells són “empleats públics que exerceixen funcions essencials en l’administració autonòmica i local i el processament dels quals i l’eventual condemna i inhabilitació produiria un trastorn greu” en els serveis públics.
El text admet que “no hi pot haver democràcia fora de l’estat de dret” però insisteix que és necessari crear les condicions perquè la política
Precedent del 1977
El precedent més recent d’amnistia és la de 1977 durant la transició democràtica. A diferència de l’indult, que no comporta l’oblit del delicte, l’amnistia implica l’extinció de tots els seus efectes i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals.
L’amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política. No està contemplada a la Constitució i hi ha divisió entre juristes sobre si és legal o no. S’ha d’acordar a través d’una llei aprovada al Congrés dels Diputats i imiplica eximir de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d’amnistia.