Fins a 129.321 persones (dels quals 2.901 són estrangers amb dret a vot) estan cridades a votar aquest diumenge a les Terres de l’Ebre en unes eleccions municipals que apunten a ser les de la pèrdua de bona part de les majories absolutes aconseguides el 2019. Eren altres temps, amb el procés fent bullir uns carrers encesos i rècords de participació en les urnes. Quatre anys després, la independència ha passat desapercebuda en una campanya sense tensió que mobilitzi les trinxeres.
ERC es feia el 2019 amb el 38,8% dels vots (33.857). Esdevenia força predominant al territori completant el sorpasso a Junts, que va ser relegat a la segona posició amb el 25,3% (22.135), i esmicolant al PSC, amb el 13% (11.358). Ara, però, el manual de l’elector té ara com a prioritat la gestió, més enllà de la nota a peu de pàgina del debat sobre el monument franquista a Tortosa. La presència de l’agrupació d’electors que el defensa no ha servit per posar aquest ítem dins de l’agenda ni a convertir-lo en aspecte rellevant. I en aquesta ocasió són els republicans els que afronten els comicis mirant el retrovisor.
Les majories absolutes d’ERC aconseguides el 2019 donant estan en joc, com la seva implantació a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta
La presència d’una candidatura amb personalitat pròpia, llenguatge clar, projectes (im)possibles i suport socialista com la de Miquel Reverté ‘Xapo’ a la Ràpita ha fet tremolar les cames de l’alcalde republicà, Josep Caparrós. Aquesta és una de les places del Montsià que corren el perill de necessitar pactes postelectorals després d’un mandat plàcid, juntament amb la d’Alcanar. Amposta sembla garantida perquè l’estratosfèric resultat del 2019 dona marga a Adam Tomàs per perdre regidors, encara que Som Amposta, amb Germán Ciscar, ha fet una bona campanya, intencionadament de baixa intensitat, però que l’ha anat consolidant com a alternativa gràcies a la seva presència en el cara a cara amb l’actual batlle i el debat a cinc. Al Baix Ebre, Roquetes i Camarles i l’Ametlla de Mar estan en joc. També ho estan la Ribera d’Ebre (Francesc Barbero té el repte de mantenir la plaça forta de Flix en un mandat de tot menys fàcil, rubricat per la marxa d’Ercros) i la Terra Alta, dues comarques en les quals els republicans havien aconseguit relegar la influència de l’antiga Convergència amb sang, suor i llàgrimes. Igualment, és clar, tenen finestres d’oportunitat com la de la Sénia, amb la candidatura de Victòria Almuni.
Junts juga a fer un pas endavant i recuperar presència arreu del territori després de l’atzucac del 2019. Tanmateix, també té núvols a l’horitzó
Junts juga a fer un pas endavant i recuperar presència arreu del territori després de l’atzucac del 2019. Tanmateix, també té núvols a l’horitzó. Deltebre, Gandesa i Tortosa han acceptat una coalició que a la pràctica els ha deixat arraconats a les llistes de Lluís Soler, Carles Luz (que va flirtejar fins a l’últim moment amb Ara Pacte Local) i Meritxell Roigé. Una aposta a tot al vermell. Enlairem Deltebre es juga la majoria absoluta amb el republicà Joan Alginet. Junts per Tortosa està frec a frec amb el líder de Movem, Jordi Jordan, capaç d’establir un acord in extremis amb el PSC i deixant Xavier Faura (ERC) tirant pilotes fora durant tota la campanya amb la seva indecisió calculada sobre quins acords prioritzarà a partir de dilluns. Nota a peu de pàgina: la manera com l’actual alcaldessa ha desactivat el cas Efial és d’estudi a les universitats. I Junts per Gandesa ha de fer front, per primer cop en anys, a candidatures socialistes i republicanes sòlides i amb influència a l’electorat. A tot plegat cal sumar-hi Rubén Biarnés i la seva lluita per mantenir la majoria absoluta a Móra d’Ebre.
Pel que fa als socialistes, tot el que passi serà per a millor. Després de conservar feus històrics com Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja i Benifallet, se’ls obre la porta d’accedir de nou a govern a Tortosa gràcies a la seva aliança amb Movem
I pel que fa als socialistes, tot el que passi serà per a millor. Després de conservar feus històrics com Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja i Benifallet, se’ls obre la porta d’accedir de nou a govern a Tortosa gràcies a la seva aliança amb Movem, de la Ràpita i fins i tot Camarles, un cop recuperada la candidatura de l’exalcalde, Joan Curto. De fet, el seu aliat de l’UPTA, liderada per l’alcalde de Batea (la batalla aquí promet ser interessant), Joaquim Paladella, aspira a doblar els resultats obtinguts fa quatre anys. Ho fa amb la garantia d’haver sabut jugar amb intel·ligència l’articulació dels fons nuclears. La seva aposta per repartir els recursos a més municipis i la seva capacitat per generar una majoria alternativa a la cambra a la del govern li ha fet guanyar pes als ajuntaments no només de la Terra Alta, sinó també de la Ribera d’Ebre.
Hi ha moltes derivades, com per exemple la més que previsible reestructuració de la dreta espanyolista. El PP no ha aconseguit fer llista a Tortosa, Ciutadans es juga la desaparició dels llibres d’història, Valents es deixa veure sense massa convicció (a Roquetes han sabut crear espai mentre a Tortosa han optat per jugar a fer el ridícul) i Vox munta les típiques llistes fantasma, amb alguns residents al Camp de Tarragona com a figurants i currículums que farien espantar fins i tot als partidaris del vot de càstig més dissonant. Un altre vessant que mereix capítol a banda és el de les rareses polítiques, com la presència d’una candidatura de Frente Obrero a Vilalba dels Arcs o la del Partit Comunista de Santín a Amposta. En el seu favor cal dir que, sense recursos i amb una reminiscència al soviet de Petrograd clarament demodé, ha estat capaç de dur a terme una campanya activa i amb incidència.