L’arribada a la política de Victòria Almuni (Creu de Sant Jordi el 2018 per la seva tasca com a historiadora) és el relat d’una vocació tardana. Als seus 61 anys encapçala la llista d’Endavant la Sénia-ERC a les municipals del 28 de maig després que, el juliol del 2021, fos escollida pel govern per ocupar la direcció dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. “Mai havia estat en política, si bé sempre n’havia fet des de l’associacionisme. Sempre havia estat vinculada al món educatiu i cultural des de l’associacionisme. Quan em van proposar fer-me càrrec de la direcció territorial ho vaig veure com una oportunitat que em donava la vida per veure el món de la cultura i de les arts des d’una perspectiva diferent i poder aportar tota la meva experiència”. Ara té la responsabilitat de capgirar la vida dels habitants del poble del Montsià en cas d’arribar a l’alcaldia. I ho fa amb senzillesa i sense voler obrir la Capsa de Pandora contra l’actual govern. “Sempre considero que la gent fa les coses de bona voluntat. Jo prefereixo dir el que volem fer nosaltres, que és aportar les nostres mirades diferents i tenir l’oportunitat de fer la nostra”.
Catedràtica de Geografia i Història, especialitzada en Història de l’Art i professora de secundària de Ciències Socials, ha utilitzat amb freqüència a classe el cinema. Des de ‘La Ciutat Cremada’, per a visualitzar la Catalunya contemporània, fins a ‘El nombre de la rosa’, de cara a fer interessant l’edat mitjana a la generació dels mòbils i del tot ràpid. Confessa, però, que a títol individual ‘Alcarràs’ “em va impactar molt. No és oportunisme. Crec que va saber connectar molt bé amb la meva manera de veure el món rural”. De fet, Almuni reconeix que “visc en un poble perquè vull”. I per això vol dotar-lo de noves oportunitats. Envoltada d’un equip de gent “molt preparada, que coneix molt bé la Sénia i amb formacions molt diverses”, la seva candidatura “té moltes ganes de treballar”. I el seu objectiu passa per “escoltar la gent i elaborar projectes en els quals s’hi pugui sentir inclosa fomentant la seva participació”.
És en aquest sentit en què ha elaborat sis eixos programàtics que presenten les característiques “de ser transversals i interconnectats entre ells”. És a dir, si parla de construir un municipi just es refereix “tant a que tots els col·lectius s’hi sentin ben tractats com a la justícia social i a la necessitat de tenir memòria recuperar els espais que ens van llegar els nostres avantpassats”. La sostenibilitat que reclama l’entén tant econòmicament com socialment, “amb oportunitats per a tothom i models que puguin perdurar a llarg termini”. Si defensa un “poble bonic” és perquè vol convertir l’urbanisme en una eina en benefici dels ciutadans. I si introdueix el concepte de saludable és per a fomentar canvis “tant en la salut física com la mental, amb pràctiques al voltant de l’esport”. Un altre dels eixos és el de l’educació “de 360 graus, tant a dins com fora de l’aula i recollint els coneixements que la gent gran pot aportar a la joventut. Apropar la cultura a tots els col·lectius és fonamental en el món rural. I cal treballar per fer-ho factible tant la innovació tecnològica com la digital”.
I finalment fer de la Sénia un municipi actiu, tal com reclama, implica donar-li “dinamisme econòmic. L’ajuntament ha de tenir un paper actiu en el suport a les pimes i emprenedoria” i prendre cura de “la xarxa tan important de petit comerç, de la qual ens sentim molt orgullosos. La gent compra molt aquí abans que anar a fora”. Un capítol que vincula a “l’economia verda i a garantir llocs de treballs dignes”, però també a l’estímul de l’associacionisme. Aquest és un camp en què se sent còmode. “Estic en un grup de danses tradicionals i m’agrada el món de les jotes. I a la Sénia comptem amb un gran nombre d’entitats a les quals se’ls ha d’oferir projectes que puguin fer seus”.
Persona que ve de família plena de dones, “el que m’ha conferit una visió feminista de la vida des de casa”, i nombrosa, “així que estic acostumada a tractar amb gent i disposada sempre a conèixer de nova”, la seva decisió de fer el pas cap a ERC no té secrets. “Coincideixo en la seva manera de planificar la societat -assegura-. Tenen un projecte molt potent de territori i comparteixo la seva defensa social, mediambiental i de la nostra llengua”. I alhora té clar que “a la Sénia li aniria bé tenir una cama a les direccions territorials i una altra a l’alcaldia”.