El Parlament ha aprovat aquest divendres els pressuspostos i la llei de Mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 amb els suports d’ERC, el PSC i els comuns, i els vots en contra de Junts, la CUP, Vox, Cs i el PPC. Però la sessió tenia un metallenguatge. De les més de 1.200 mocions portades a votació n’hi havien tres relacionades amb la implantació dels fons nuclears. Les dues presentades conjuntament per ERC, PSC i Comuns han sortit endavant i han deixat escrit sobre pedra que el retorn de l’impost al territori serà del 50% i no del 20% com estava previst inicialment i que els pobles de Lleida que havien quedat exclosos arran del redactat de la llei de desembre de l’any passat podran ara participar dels beneficis. La tercera, que defenia en solitari ERC, ha estat víctima de les majories. La proposta republicana de que l’òrgan de governança tingués presència de tots els municipis de la Zona 1 i no exclusivament dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs només ha aconseguit el suport dels Comuns i l’abstenció de la CUP. La resta de la cambra ha votat en contra.
La regidora republicana, Maria Jesús Viña, es motrava satisfeta en conversa amb ebredigital.cat perquè “hem arreglat el nyap que s’havia produït amb els pobles de Lleida, i perquè hem aconseguit treure endavant els pressupostos i la llei de Mesures. Ara el que ens toca és treballar perquè els fons arribin al territori el més aviat millor”.