Un cop validat pel Consell d’Estat, el Consell de Ministres va aprovar en la seva reunió d’ahir dimarts el programa hidrològic de les 12 conques de rius que travessen més d’una comunitat i que, per tant, són de la seva exclusiva competència. Entre ells es troba el de l’Ebre, que veu tancat així un llarg procés de debat que ha deixat amb sensacions agredolces tant al govern de la Generalitat com a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). La regulació aprovada ara estarà vigent fins al 2027, no preveu canvis en el cabal mínim fixat el 2014 (80 metres cúbics per segon) i contempla per primer cop escenaris d’escassetat d’aigua fruit del canvi climàtic. S’estima una reducció d’aportacions d’aigua en la conca del 5% per a 2039 i del 20% per a escenaris futurs. “La gestió de la conca ha d’adaptar-se a aquests escenaris”, explicaven a ebredigital.cat des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). No obstant això, s’han recollit superfícies de regadiu contemplades majoritàriament en els plans anteriors, des del pla de 1998 i que disposen d’un dret vigent i d’un compromís de finançament ferm per part de les comunitats autònomes, com és precisament el del canal Xerta-Sénia, que la setmana passada va veure licitada la seva primera fase per part del govern català per un import de 2,89 milions d’euros.
El pla reconeix per primer cop la necessitat de treballar amb l’arribada de sediments al Delta, i per això incorpora la prova pilot a realitzar al pantà de Riba-roja amb un cost de 4 milions d’euros. Aquest és, precisament, el cavall de batalla de la nova etapa de lluita de les entitats ebrenques, com va quedar demostrat durant la concentració convocada el passat diumenge al Trabucador per la PDE. L’efecte mobilitzador passa en aquests moments per aconseguir garanties per a la supervivència del Delta, amb finançament i cronograma que permeti fer-ne el seguiment i evitar brindis al sol. El camp de batalla té dos actors principals. El govern espanyol, per mitjà de Costes, continua mobilitzant 317.000 metres cúbics de sorra al litoral del delta de l’Ebre per reforçar el front litoral, al mateix temps que es continua a l’espera que el Pla estatal de Protecció del Delta vegi algun dia la llum. Sense oblidar, és clar, els recels provocats davant la nova delimitació pública marítim terrestre de la costa del delta de l’Ebre.
Des de l’altra costat del riu, i amb els ponts que ha suposat la creació de la Taula de Consens, l’executiu català considera que aquesta aportació de sorra és insuficient i elabora la seva pròpia agenda en el marc de l’Estratègia Delta. Aquest dijous es farà una nova passa, amb la presentació en roda de premsa de l’adjudicació de l’estudi de sorres disponibles al Delta. Un document que haurà de permetre conèixer els volums i disponibilitats de les sorres submergides entorn del Delta i les granulometries adequades de les platges deltaiques, pas previ per a preparar els projectes executius d’ampliació i manteniment del front litoral.
Des del punt de vista mediàtic, la situació de l’Ebre no mereix cap destacat a la premsa espanyola. Els titulars se’ls emporta el pla de conca del riu Tajo, que té fixat per primer cop un cabal ecològic i retallarà, per tant, les expectatives de transvasament. La mesura ha rebut el suport de la comunitat de Castella-La Manxa, però ha provocat les ires de l’andalusa i la murciana, així com l’enuig dissimulat de la valenciana. De fet, el president de Múrcia, Fernando López Miras, ja ha anunciat que portarà el pla de conca al Tribunal Suprem.
El programa hidrològic també té com a punt destacat l’aposta per promoure la dessalinització amb energies renovables associades. El pressupost en aquest capítol se situa al voltant dels 600 milions d’euros.