El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet públics aquest divendres les sengles resolucions de la sala civil i penal que, un cop conclòs el sumari, acorden l’obertura de judici oral als diputats d’ERC Josep M. Jové i Lluís Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secret pels preparatius del referèndum de l’1-O del 2017, així com també a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, pel delicte de desobediència greu a autoritat judicial. Tant Jové com Salvado van ser investigats en un primer moment pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va haver de traspassar el cas al TSJC per la condició d’aforats dels dos investigats. El mateix va passar amb Garriga, nomenada consellera la primavera del 2021, a qui el TSJC va decidir acumular a la causa ja oberta contra Jové i Salvadó. Tots tres són acusats per la seva condició d’ alts càrrecs del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda durant el moment dels fets. VOX es troba personat com acusació particular.
Reaccions
Salvadó ha utilitzat el seu compte de Twitter per avaular la decisió del tribunal: “Avui es tanca una instrucció judicial que va començar sota secret de sumari al març del 2017, i se’ns obre judici oral amb els amics @jmjovellado i @natalia_garriga. 6 anys de persecució judicial i de les clavegueres. 30 anys de militància independentista, més convençut que mai!”, ha piulat.
Garriga ha assegurat a través de les xarxes socials que “per molt que l’Estat continuï amb aquesta persecució”, mai deixaran de treballar per un país complet i lliure. Estaré amb Jové i Salvadó en el judici oral que ens han obert entorn de l’1-O”.
Per la seva banda, Jové creu que la decisió del TSJC “és la injustícia atacant la democràcia” i lamenta que “la repressió fa un pas més”. Alhora s’ha compromès a treballar “per un país lliure i socialment just. És una causa noble i un dret, i seguirem lluitant per a fer-ho realitat”, ha escrit en el seu compte de Twitter.
L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha volgut donar suport explícit als imputats, i en especial a Lluís Salvadó, per mitjà del seu compte de Twitter:
Els arguments del tribunal
La sala civil i penal dona per conclosa la instrucció de la causa, tot i que Jové havia demanat que el CNI, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra informessin si l’havien espiat, quan ho havien fet i què n’havien obtingut, i que se li entregués una còpia del mòbil que li van intervenir en ser arrestat el 2017. També demanava que s’incorporessin a la causa tota la documentació d’Instrucció 13, del mateix TSJC i del Tribunal de Comptes en referència al cas. En una interlocutòria, la sala desestima les pretensions, confirma el tancament del sumari i dona tres dies a les defenses per si volen presentar recurs.
El magistrat instructor del TSJC considera que l’ara consellera de Cultura va intervenir en la localització i condicionament d’una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de ‘cal center’ per a diversos processos electorals, entre ells el de l’1-O. Garriga hauria signat l’adjudicació dels projectes bàsics i executius d’arquitectura i instal·lacions i direcció d’obres mitjançant quatre contractes menors d’uns 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres realitzades abans de l’1-O van costar 1,2 milions d’euros més IVA.
A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L’actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d’accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d’aquest portal el requisit d’usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués entrar tothom.
Pel que fa a Jové i Salvadó, el TSJC va concloure, en acabar la instrucció, que el delicte de prevaricació es basa en el conveni entre Vicepresidència i l’Idescat per accedir a dades del cens per només elaborar el cens electoral per al referèndum independentista. També deien que el delicte de malversació, tot i que s’hagi jutjat al Tribunal Suprem sense la presència de Salvadó i Jové, també es pot aplicar a aquests dos processats, perquè tots dos formaven part del control de la despesa de la Generalitat.
A Salvadó li recordava específicament que el programa per millorar la hisenda catalana preveia escenaris post-referèndum quan el TC ja l’havia impugnat i havia recordat que la Generalitat no podia gestionar impostos no cedits.
A finals de juny del 2020 Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d’euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.