Els salmons són peixos migratoris. Neixen en un medi d’aigua dolça, on durant unes setmanes creixen i aprenen les habilitats natatòries bàsiques per poder-se valer per sí mateixos. Un cop són capaços de nedar i de desplaçar-se àgilment, emprenen un llarg camí que els allunya dels rierols tranquils que els van veure néixer i els porta cap als vastos i freds oceans, transitats per gran quantitat d’altres salmons, on tindrà lloc el seu pas d’exemplar jove a adult. Finalment, un cop els salmons han assolit la seua maduresa, la natura, sempre misteriosa i precisa, els crida de tornada cap al seu riu mare, on després de nedar contracorrent riu amunt, es reproduiran i passaran la resta dels seus dies.

La tornada a casa mai és senzilla, ni per als salmons ni per als exemplars joves del gènere ebrenc. De la mateixa manera que els salmons, som molts els joves ebrencs que, després d’haver passat una infància i adolescència ben tranquil·les entre les aigües dolces dels nostres pobles natals, ens veiem obligats a baixar riu avall, o país amunt, fins arribar als amplis i estranys espais de les grans ciutats. Allí transcorren alguns anys de les nostres vides, en els quals estudiem i ens formem i busquem millors oportunitats laborals. Tanmateix, allò que inicialment fou una obligació, per molts de nosaltres acaba convertint-se en un plaer. I és que les aigües transitades dels grans oceans, com Barcelona o Tarragona, ens ofereixen una sèrie d’atractius que, generalment, no són presents als rierols tranquils de les Terres de l’Ebre: concerts, museus, tallers, mercats, cursos… i gran varietat de persones i relacions. Entre aquest mar de noves i enriquidores experiències, els exemplars ebrencs que hem decidit migrar fem el pas de la joventut a l’edat adulta. Malgrat tot, és en aquest curiós lapse d’edat que s’estén entre els 25 i els 35 anys aproximadament —tot dependrà de l’exemplar— que molts de nosaltres sentim la crida de la natura, i ens adonem que encara que la gran ciutat s’hagi convertit en plaer, difícilment podrà arribar a convertir-se en llar. És llavors quan s’inicia el procés que ens portarà de retorn a casa.

Aquest camí de tornada, com en el cas dels salmons, no està exempt d’obstacles i turbulències. D’una banda, algunes de les dificultats que hem d’encarar s’originen internament, en forma de dubtes i paradoxes, els quals son subjectius i particulars a cada individu —en el meu cas: saber que les Terres de l’Ebre són casa meua i que enlloc em sento com em sento aquí, però que, a la vegada, viure aquí implica renunciar a certes persones i experiències que formen part de la gran ciutat. D’altra banda —i aquests són els motius més patents i comuns entre tots els joves ebrencs—, les dificultats externes que se’ns presenten són significatives: la manca d’oportunitats laborals i la inexistència d’una escena cultural i de lleure que ens permeti desenvolupar un projecte de vida realment ple fan que prendre la decisió de tornar no sigui tasca senzilla.

Tanmateix, és evident que no tot són punts negatius pel que fa al retorn a casa: el preu de l’habitatge, la tranquil·litat, la natura i els vincles familiars i veïnals equilibren la balança. A més a més, el sentiment d’enyor i de frustració que compartim els joves ebrencs que volem tornar és cada vegada més present, i com tot sentiment intens, pot ser un bon motor de canvi. Cada cop són més els joves que es decideixen a tornar i a emprendre projectes culturals que contribueixin a revitalitzar les nostres terres (com és el cas, per posar alguns exemples, de la llibreria La Romàntica i la botiga de vinils Kaya Records a Amposta, o la iniciativa Poesia Surf i Kayak al Poblenou). Les nostres terres potser seran desertes, però també són increïblement fèrtils: enlloc de veure casa nostra com un buit en el mapa on no hi ha res a fer, perquè no contemplar-la com un llenç en blanc on crear i construir el tipus de vida que volem? Els joves tenim la força i les ganes d’aportar valor al territori, si les administracions es posen al nostre costat i impulsen tot aquest torrent de talent, de ben segur que farem de les Terres de l’Ebre un indret molt més ric i atractiu.