Les salines de la Trinitat són des de fa anys la única explotació de sal marina de tota Catalunya. Però l’explotació de sal al delta de l’Ebre ve de l’edat mitjana. Els musulmans ja n’extreien. Són esmentades a la carta de població de Tortosa de l’any 1148. Poc després de la conquesta cristiana el procés de recol·lecció va començar sent comunal (Costums de Tortosa) per acabar a la baixa edat mitjana en mans d’unes poques famílies tortosines que van fer una fabulosa fortuna amb la seva producció i comercialització. En el decurs dels segles en van anar sorgint tant a l’hemidelta dret com a l’esquerre. En època moderna i contemporània van existir fins a 11 explotacions diferents. A principis del segle XVIII es va produir la unificació d’algunes d’aquestes salines sota el nom de “Salines dels Alfacs”.

Des dels inicis, la Corona exercia els drets que tenia sobre elles i continuava conservant una novena part de la producció total.  Arran de la Guerra de Successió, sota Felip V,  es va dur a terme una confiscació massiva de totes les salines que van passar a ser propietat del Rei (Salines Reials) i a la pràctica esdevindria un monopoli. Durant les Guerres Civils del segle XIX alguns líders carlins com Felip Calderó o Raga, les van tenir sota el seu domini en diverses ocasions. Finalment, el 1869 es duria a terme el “desestancament” de la sal.

Poc després, el 1870 per part de la “Compañía Española de Investigación y Fomento Minero” de la que eren  socis el rapitenc Miguel Castellà i el barceloní José Carreras se funden les salines de la Trinitat a la península de La Banya.  Isabel II els va fer una concessió “a perpetuïtat”.  Durant un temps van conviure també amb les de Sant Antoni, al costat de la Tancada.  Les primeres salines de la Trinitat o “Salines Velles” van començar amb una plantilla permanent d’uns 80 treballadors que vivien en barraques a l’estil del país. L’època de recol·lecció de la sal o “salinada” era de  juliol a setembre i participaven uns 250 treballadors. Tenien una extensió d’entre 18 i 20 hectàrees. De fet el lloc de les salines va quedar constituït com una entitat menor de població o pedania. A finals de gener de 1885 aquesta  societat formada per Miguel Castellà i José Carreras presenten el projecte i la sol·licitud per a la concessió dels terrenys de domini públic que ocupen les salines anomenades de la Trinitat, segons R.O. de 7 de maig de 1880. I encara el l’octubre del 1894 van demanar autorització per habilitar una piscifactoria. Miquel Castellà Borràs, fill de pescadors, va ser secretari de l’Ajuntament de La Ràpita, alcalde del municipi i fins i tot Diputat a Corts.

Les “Salines velles”, estaven a llevant, a l’altra banda d’on estan les actuals, disposaven d’un moll de pedra del que encara es poden veure algunes restes si hi ha la marea baixa. Hi havia 31 basses per a la producció de sal. Posteriorment es van habilitar 39 basses més, més a ponent, que es coneixien com les “Salines Noves”. El moll actual de fusta fou construït a principis del segle XX, cap el 1905. A la revista Ibérica del Observatori de l’Ebre corresponent al 28 d’octubre de 1916 (número 148) es dedica un ample reportatge sobre el seu funcionament. Sabem, per tant, que l’explotació poc a poc es va anar mecanitzant i es va implantar un sistema de vies amb vagonetes (tirades per matxos) que cobrien un recorregut de més de 3 quilòmetres, dels quals uns cinc cents metres eren per damunt del moll.  Allí es carregaven els vaixells que venien de diverses parts d’Europa. Durant la guerra civil moltes famílies rapitenques es van refugiar allí durant l’entrada de les tropes faccioses, que acabarien ocupant aquell indret  l’abril del 1938. El 1942 una llevantada va empènyer el pailebot Ramon Freixas contra aquest moll i el va trencar. Tot i que fou reparat, des de fa anys està en ruïna i ha anat caient a trossos. Durant dècades l’abastiment i comunicació des de La Ràpita es feia per mar, amb la barca-correu de la sal. Es recorden la “Lola” i “La Carmen”. Hi havia una dita que deia “fa més viatges que la barca de la sal”. Les salines de la Trinitat, al llarg dels anys, també van ser el lloc de refugi i atenció per als molts nàufrags que patien algun incident a la nostra mar.

Des del 1946, l’empresa Infosa és propietària de les instal·lacions i de la concessió d’explotació de les Salines. Actualment hi ha unes 970 hectàrees d’explotació i una producció mitjana anual d’unes 80.000 tones de sal.

Autor:

Historiador i novel·lista