Passen els mesos, i els anys, i la tirania del Reino de España continua, encara que ara estem immersos en el CIRC dels indults…

El 9 de març Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la immunitat parlamentària (d’una manera gens clara …) i, ràpidament, Llarena consulta al TSJUE en quins casos es poden denegar les euroordres, a més de criticar el desconeixement de les autoritats belgues del sistema judicial espanyol. El dia 10, el TEDH d’Estrasburg, obliga l’Estat espanyol a pagar 1.000 €, simbòlicament, a una noia que va patir lesions en una càrrega policial en la mani «Envolta el Congrés «de 2012, considerant que les autoritats espanyoles no van fer una investigació profunda i efectiva, i tampoc van identificar ni interrogar els policies implicats. La noia va ser desallotjada d’un bar pròxim al Congreso i va presentar un comunicat mèdic per ferida al cap (una grapa), traumatisme cranial i múltiples contusions, amb 3 testimonis i la matrícula del furgó policial; la Fiscalia va sol·licitar el sobreseïment per «falta de pruebas». I Llarena es queixa del desconeixement de les autoritats europees del sistema judicial espanyol…

El dia 12, després d’un any de pandèmia, el Gobierno de España publica al BOE la normativa sobre les mascaretes.

El TSJC admet a tràmit la querella presentada per la Fiscalia contra Roger Torrent i la resta de Mesa del Parlament per permetre parlar del dret a l’autodeterminació. Ara, al Congreso sí que espot parlar de la unitat de España…

El Consell d’Europa alerta España per les creixents condemnes de presó a artistes i insta al Gobierno a acotar els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.
La relatora del Comité d’Afers legals i Drets humans del Consell d’Europa inclou Cuixart en un informe sobre represàlies i intimidació als defensors dels drets humans, i qüestiona la independència de la justícia espanyola, igual que a Rússia, Turquia i Azerbaidjan; Cuixart és l’únic activista pels drets humans empresonat en un país de la UE.

1 d’abril, Llarena informa Bèlgica i Escòcia de la retirada de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Sembla un acudit… jiji.

El Consell d’Europa reclama a España que garanteixi l’ús del gallec, euskera i català a l’administració de justícia; home, que ja no som a l’edat mitjana, ni a l’era de «habla en cristiano coño».

La Audiencia de Madrid suspén l’ingrés a presó dels condemnats per l’assalt al centre Blanquerna el 2013, bàsicament, perquè els feixistes tenen carta blanca, però, ni se t’acudeixi dir res en contra de la «unidad de España».

El dia 9, França accepta celebrar un nou referèndum d’independència a Nova Caledònia.

El dia 27, España augmenta la despesa militar més d’un 9’40%, en plena pandèmia, més de 54 milions d’€ al dia; la despesa sanitària és la tercera part de la militar.

El dia 29, la Fiscalía recorre l’absolució dels 5 membres de la Sindicatura electoral de l’1-O, i dos magistrats del TC veuen desproporcionada la pena de presó a Turull…

El dia 6 de maig, el Gobierno del reino de España vol eliminar la deducció per declaració conjunta i vol fer pagar per circular per totes les autovies a partir del 2024, clar, per rebre el dineral que vindrà d’Europa.

Dia 17, arxivada la suposada trama russa del procés, ja que la Fiscalía diu que la Policía española no té proves, per tant, ja podeu imaginar…

A final de maig, el TS treu un informe en contra dels indults (evident), arranca el Govern d’Aragonés i 13 estudiants acusats de danys i desordres públics, sense identificar-los clarament, i tot fet a posteriori per la policía española, s’enfronten a 8 anys de presó i 140.000 € de multa.

El dia 4 de juny, Europa dóna immunitat, cautelarment, a Puigdemont, Comín i Ponsatí, fins sentència definitiva, mentre a España, el estado no baixa del burro i continua amb el seu fanatisme i supremacisme espanyol.

El 8, Cuixart és el primer a presentar el recurs davant del TJUE, amb el poderós aval dels dos vots discrepants dels dos magistrats progressistes del TC.

I el dia 11, unes 300 persones es manifesten a Barna en contra dels indults i el 14 unes 25.000 a Madrid, per la mateixa raó.

En fi, tot molt democràtic, molt respectuós amb els drets i propi d’una democràcia consolidada i avançada.

I continuem amb l’espectacle dels indults i el ciutadà Juan Carlos segueix fent lo que li dona la gana.

Professor de secundària.