Ja ho deia la Simone de Beauvoir, no us encanteu que vos la fotran, bé, així ben bé no, exactament així: «No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi econòmica, política o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Haureu de romandre alerta durant tota la vostra vida». I dit i fet, els col·lectius feministes de les terres de l’Ebre estàvem la mar de tranquil·les i no estàvem alerta entorn del tema de l’avortament, i resulta que els col·lectius feministes del Pirineu, els de Manresa, alerten que no poden avortar a la vora de casa i que s’han de desplaçar, i força quilòmetres, per poder-ho fer. I nosaltres pensant que aquí sí que podíem avortar. I no, no és així, se’ns deriva a clíniques privades i concertades de Tarragona i Barcelona. Ai caram, espavil xiques, que anem tard.
Després de preparar l’argumentari, la campanya, parlar amb llevadores, amb la delegada de sanitat, Mar Lleixà i amb l’Associació de drets sexuals i reproductius, dimarts 11 de maig vam iniciar la campanya «A les terres de l’Ebre, avortament a la sanitat pública» amb una roda de premsa a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
Què demanem? Demanem trencar totes les barreres que impedeixen el dret a decidir sobre el propi cos, els drets que sempre estan en perill de ser vulnerats, sempre amenaçats, especialment ara amb l’auge de la dreta i l’extrema dreta. Les reivindicacions de l’Assemblea de la Vaga Feminista de les terres de l’Ebre van més enllà de reclamar poder avortar al territori, i especialment als hospitals públics de referència, també es qüestionen els tres dies de reflexió obligatòria abans de l’IVE fins a les catorze setmanes, barrera dissuassòria i paternalista; la impossibilitat de decidir a partir de les vint-i-dues setmanes; la formació de professionals i garantir que l’objecció de consciència individual no afecti els serveis; que les dones de setze i disset anys puguin avortar; la despenalització de l’avortament; l’atenció a les dones migrades que no tenen la targeta sanitària; poder decidir si volem un avortament farmacològic o quirúrgic; i que d’una vegada per totes al sistema educatiu hi hagi educació afectiva i sexual, per fer-ne un resum de tot plegat.
Una de les principals mancances és la falta d’informació, l’avortament continua carregant el pes del tabú, de l’estigma, i no hauria de ser així. Per això, l’Assemblea de la Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre, a través de la campanya volem fer difusió de la informació necessària i també comptar amb testimonis de dones que expliquin com han viscut el seu avortament. I si nosaltres parim, nosaltres decidim! Per una maternitat lliure i desitjada.