El projecte de regadiu a través del canal Xerta-Sénia, és una de les obres d’enginyeria més complexes de les Terres de l’Ebre, però també de les més desconegudes, tot i que ha estat permanentment a debat durant 50 anys.

La idea inicial, gestada durant el franquisme, era portar aigua de l’Ebre a la indústria metal·lúrgica de Sagunt, a les portes de València. Ja en democràcia, tant Tarradellas com Pujol van fer seu el projecte, que va experimentar una primera construcció i traçat. Però el projecte de regadiu, adaptat als nous temps, va agafar cos durant el Govern Tripartit, que entre 2007 i 2012 va invertir 91 milions d’euros dels 350 que representarà tota l’obra.

Durant els anys de la mobilització social del Pla Hidrològic Nacional, el projecte va ser rebutjat per un sector de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i pels ecologistes. Actualment, el mateix sector de la PDE avisa que el reg és un mal precedent, però de moment només s’hi ha manifestat en contra la CUP. El consens de què es tracta d’una obra fonamental per al desenvolupament del sector de l’oli del Baix Ebre i Montsià, és ampli i consolidat, i més ara que el principal partit que ho defensa i promou és ERC.

I és que el projecte ha estat prop de 10 anys congelat. O vint anys si es té en compte que va ser el 2002 quan la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va atorgar la sempre complexa concessió de rec.

El que sí que hi ha són obres estructurals molt avançades: el punt de captació de l’Ebre, que permet elevar 5.000 litres d’aigua per segon a una alçada de 148 metres, ja té quatre bombes d’aigua instal·lades. I ha estat construït durant 10 anys, però sense ús, el primer tram de canonada, de 1.800 metres, una torre d’equilibri de 51 metres i més de 20 quilòmetres de canal, inclosos els complexos aqüeductes que travesses tots els barrancs dels Ports.

La congelació del projecte es va justificar per falta de regants. Però ara la Comunitat de Regants ja està activada i s’ha aconseguit reunir suficients terrenys de regadiu per fer viable el projecte. En total 3.522 hectàrees repartides entre 1.025 propietaris, que poden créixer fins a les 16.000 hectàrees si els pagesos demostren que els interessa regar per produir més oli, un sector estancat perquè el preu també està congelat.

L’actual projecte constructiu s’ha dividit en tres zones. La zona 1 correspon als municipis de Xerta i Aldover, que ja està pràcticament enllestida, i donarà reg a 186 hectàrees. La zona 2 afecta el terme de Roquetes, amb prop de 900 hectàrees, i la zona 3 és la més gran, amb 2.447 hectàrees a la plana del Montsià. El canal, assegura la Generalitat, s’acabarà a Santa Bàrbara i de cap manera anirà més al sud. La prova del cotó és un disseny de canal telescòpic, a l’estil dels construïts a Israel.

El departament d’Agricultura ha anunciat avui una inversió de 50 milions d’euros, i la data en la qual l’aigua començarà a circular pel canal serà el 2024, a un preu més que raonable per als pagesos, ja que el reg també serà acompanyat per la producció d’energia al llarg del seu traçat, que ajudaran a reduir un dels costos principals, el consum d’energia.

Periodista.