Probablement el segle XX ha estat un dels períodes amb més contrastos de la història recent, al món, a Europa, a Espanya i com no, a les nostres terres. Contrastos de tota mena; en els models d’activitat econòmica, en les activitats socials i de lleure, en el pensament, en la forma d’interactuar les institucions amb els contribuents i les empreses, la mateixa manera de relacionar-nos, l’accés creixent a l’educació i a la informació. Els canvis s’han anat incorporant, algunes vegades subtilment i d’altres de forma disruptiva, el cert és que, tots formen part del substrat del qual som ara, la generació nascuda als anys seixanta.

Alguns recordem molt bé les històries que els nostres iaios ens explicaven de l’estraperlo. Si el practicaves i venies de casa pobra, eres un delinqüent, però de casa rica i propera al règim, un emprenedor. Resulta revelador que moltes grans fortunes actuals es van forjar per aquest sistema durant la postguerra. També recordem històries de les penúries que aquella bona gent va patir, quan un plat de farinetes i mitja sardina era el premi al treball de sol a sol. Per molts ni això.

Però és que la nostra generació, que ha viscut a cavall dels segles XX i XXI, ha estat la que ha vist l’arribada de l’home a la lluna i la del Perseverance a Mart. V, vam poder anar a l’escola cada dia i molts a l’institut i a la universitat. H, hem vist néixer la informàtica, Internet, les xarxes socials, el canvi de la Pesseta a l’Euro – que ens vam passar uns quants anys fent la conversió mental a pessetes cada vegada que pagàvem en Euros! -. Qui ho recorda això?, i de l’efecte 2000? Tot passa i tot queda.

Amb tot el viscut, encara haurem de fer lloc al cervell i afinar les neurones en els anys vinents. Entendre el canvi de la Pesseta a l’Euro i assimilar-lo és una broma en comparació amb entendre les noves formes de pagament, o d’inversió, lligades a criptomonedes (Bitcoin, Ether, Tether, Polkadot, etc.) o invertir en actius digitals (art digital, real state virtual…). Nosaltres col·leccionàvem monedes i segells! En qualsevol cas, el repte resulta apassionant quan veus que tons fills parlen d’invertir en criptomonedes, o en actius digitals, i et demanen el teu parer. I aquesta situació conviu en simultani amb la iaia demanant ajut per poder treure diners del caixer automàtic. Aquí tenim la millor demostració de la coexistència de models a extingir amb nous d’emergents, en un àmbit tan concret com el monetari.

L’exponencial ritme d’avanç tecnològic ens impregna cada dia més en molts àmbits de la vida diària modificant-nos decisions i conductes. Algunes estructures clàssiques conegudes i normalitzades per tots hauran de reinventar-se o desaparéixer. Pensem en el paper que li espera, tant als diners físics com als serveis que ofereixen actualment les entitats financeres, en un entorn de noves generacions, on les transaccions digitals, l’ús de criptomonedes, l’adquisició de béns o d’actius digitals, en transaccions obertes i democràtiques, instantànies, limitadores de la intermediació, s’estan imposant. Aquest escenari, que ja existeix, només farà que expandir-se tan bon punt quede superada la por al ciberatac i a la intrusió.

Podem dir que la tecnologia és una eina i no una finalitat en si mateixa, i com a tal, hem de poder servir-nos d’ella i no està al seu servei. La Generalitat, en el seu decret 76/2020 de 4 d’agost, ha fet un pas endavant en l’àmbit de l’administració digital respecte de la seua relació amb els ciutadans, les empreses i entitats, alineant processos, tecnologia i persones, amb la finalitat d’assolir un model d’administració pública eficient. Una iniciativa ambiciosa, continuadora d’un camí ja iniciat a principis de segle, també a la Unió Europea.
Tot molt bé, però, mentrestant, la iaia es torna a queixar quan ha de fer algun tràmit amb l’administració pública!!

Vist el que hem viscut, em pregunto si la nostra generació serà capaç d’assumir tots els canvis que ja s’estan produint, o ens passarà el mateix que a la iaia quan necessita treure diners del caixer o ha de fer algun tràmit administratiu.

Com deia Groucho Marx… Aprèn de les errades de l’altre, i mai viuràs el suficient per a cometre les teues.

Autor: