Aquest dimecres surt a les llibreries el primer llibre de l’escriptora xertolina Laia Viñas ‘Les Closques’. Publicat a l’Altra edicions, va ser el guanyador del premi literari Documenta on el jurat va destacar la seua maduresa literària i la complexitat narrativa. Amb només 23 anys, Laia ens descobreix la vida de l’Arnau que es retroba amb la seua filla després d’anys sense tenir-hi contacte i ens parla del Delta de l’Ebre, les seues costums i sobretot, de la dona ebrenca.
Què podem llegir en aquesta novel·la?
Les closques és una novel·la on se retroben l’Arnau i la seua filla de 8 anys després de molt de temps sense veure’s, llavors resseguix esta relació com se va formant durant els primers mesos que viuen junts al barri de Gràcia de Barcelona, llavors paral·lelament també anem veient com era l’Arnau en la seua infantesa, com va creixent, i això passa al delta de l’Ebre.
Expliques detalladament certs moments històrics d’aquí del Montsià, també expliques gastronomia i aprofitaments d’aliments del territori i també retrates la pagesia.
Sí, era retratar la pagesia i tota esta part més costumista, de la manera com se vivia aquí al delta fa seixanta o setanta anys enrere era una cosa que m’interessava molt fer-ho. Parlo de com menjava la gent aquí, de com reaprofitaven l’aliment, de com anaven i treballaven als camps d’arròs, de com era la vida aquí, que era una vida en unes condicions realment molt dures.
També tens diferents parts on narres la tranquil·litat que dona el delta i la mar. La mar és una part fonamental del llibre.
La mar és una part fonamental al llibre, sobretot per la relació que tenen els personatges amb el mar, perquè al final són personatges que s’han criat aquí al delta i que per tant, la mar és casa seua i també per a ells és un oasi de tranquil·litat i tenen una relació molt estreta. Sobretot l’Andreu, el germà de l’Arnau, en estos primers capítols de la seua infantesa veiem la relació estreta que té amb el mar.
També fas una visió molt costumista de la manera de viure d’aquí del delta
És una cosa que m’interessava molt. Crec que avui dia encara veiem petits trets d’esta vida tan costumista amb els nostres iaios o amb la manera de fer d’abans. Però la veritat és que m’ha interessat molt copsar esta vida tan arrelada, tan lligada a la terra, als camps d’arròs, al treball físic, al reaprofitament de l’aliment. La meua idea era retratar la quotidianitat de la gent que vivia aquí.
També té una visió molt feminista a l’hora de les relacions li dones una pinzellada, parles de les dones des que quan ets petita, de la seua missió, de la seua manera de ser mare, de la maternitat, del rebuig de tindre fills i aquest estigma. També parles molt d’esta relació entre hòmens i dones.
Va anar sortint bastant sol. El protagonista durant tota la novel·la és l’Arnau, però a partir d’ell van apareixent moltes dones en la seua vida que tenen visions molt interessants sobre la vida. Hi ha dones que tenen problemes amb el concepte tradicional de maternitat, hi ha dones que realment són molt trencadores. Servix perquè l’Arnau les descobreixi una altra part de la feminitat i la dona i perquè el lector puga connectar molt amb elles. A mi els personatges femenins de la novel·la són els personatges que més m’ha agradat tractar perquè m’ha permés explorar temes molt interessants de com les dones, sobretot en aquella època, estaven molt reprimides com ho vivien elles, amb la impossibilitat de fer el que volien.
Al final, com a escriptora, és la primera petjada d’aquest panorama literari que actualment a Catalunya s’està començant a inundar de joves talents i tu estàs dins. Com ho estàs vivint?
Estic molt il·lusionada, per a mi guanyar el Documenta és una cosa molt grossa perquè a part, jo seguixo molt el premi, a mi l’Altra Editorial m’agrada moltíssim, tinc mig catàleg seu a casa seua. M’ha fet molta il·lusió, la fornada d’escriptors joves que estem sortint és una cosa molt il·lusionant, crec que hi ha molt de talent i és molt esperançador per a la literatura catalana. Sempre estem parlant que no hi ha autors i que la llengua es mor, que és totalment cert, però crec que això pot ser un raig d’esperança.
A més, una escriptora de l’Ebre. A Xerta ets la tercera fornada d’escriptores que estan tenint petjada dins del panorama literari.
Sí, la veritat és que m’ho va dir també un periodista: “Què passa a este poble?”. La veritat, molt contenta de formar part d’este microclima que hi ha al meu poble.