Tornant al parlar de ma iaia, amb qui vaig passar molts estius i vacances diverses, recordo alguns adverbis que ella usava i que ara ja no sento.

Anem a pams: quan es volia referir a un fet que s’havia produït temps ençà deia “en antes”… Així: “En antes, les xiques anàvem a costura” o “En antes, los hòmens no anaven al cafè”… Fixeu-vos que no parlava de bars…
Recordo que deia que els anys vint havien estat tan feliços, que anaven al ball, que feien festes, que celebraven la majoria d’edat, que… I li canviava la veu en reconèixer: “Va venir la guerra i ho va malmetre tot, va ser una malmetició”.

En canvi, si volia fer referència a un fet relativament recent, deia “adés”: “Adés t’han trucat” o “Adés hai vist que no hi hava prou vianda, haurem d’anar a crompar-ne”…

Si el fet era futur, deia “alego”, o “alego lego” per a reforçar l’acció que s’havia d’esdevenir de seguida. “Alego anirem a minjar una catxutxa de Quicona” o “Alego lego vindran les xiques a jugar als coranta”. I “les xiques” eren septuagenàries com ella…

Aquesta expressió l’alternava amb “en acabat de” però es referia sols als àpats. “En acabat d’amorzar farem un cóc”.
I del dia que havia de venir en deia “despús-demà”, però si parlava en passat, era “en sundemà”. M’explico: “Los veïns van arribar dijous i en sundemà vau venir vatros”. Però, “avui és dijous i despús-demà sirà dissabte” o “hi anirem despús-demà no, l’altre”.

I en explicar una anècdota o narrar una història deia “allavontes”, que ja no sé si s’usa a dia d’avui. “Estàvem cosint tan tranquil·les i allavontes va sentir-se un crit que feia atemorir.”

També usava l’expressió “més avant” o “més avantet”, “Més avant prepararem llet merengada” o “Més avantet pelarem les ameles de la crosta molla”.

Així mateix feia servir l’adverbi de lloc “acabanda” (‘enlloc’), que ara tothom diu “a cap puesto”… “Acabanda” ve de “a cap banda”, aglutinat! Si no volia que se sabés on havia anat o si havia amagat una cosa, responia “acabanda”, i au, ja t’apanyaràs!

Cal dir que en el parlar de Barcelona mai no he sentit res de tot això. I que són dos mons diferenciats, dos mons als quals pertanyo i dels quals em sento orgullosa.