Dimarts 19 de gener, res indica que ha de passar alguna cosa extraordinària, ben bé el contrari. Cap notícia d’interès que desperti la curiositat que trenqui la monotonia i l’avorriment del dia. De sobte, passat el migdia una piulada del Tribunal Superior Justícia de Catalunya. Una piulada que indigna molta gent i alegra una altra, una piulada del tot previsible veient els darrers esdeveniments de com funciona la justícia en aquesta país. Com diria l’advocada i activista senienca, Isa Castell: “La justícia espanyola és més espanyola que justa”.

El fet és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emet un comunicat a través de les xarxes socials en què accepta les al·legacions presentades per algunes persones jurídiques per evitar l’ajornament de les eleccions al Parlament el 14 febrer. I insta, per tant, a la Generalitat a celebrar les eleccions el dia dels enamorats. 

El curiós del cas d’aquest tema i salvant les distàncies, comentant la notícia aquesta amb una de les periodistes amb més futur de les Terres de l’Ebre, a més a més, d’una carrera política prometedora, Vera Llombart, actualment regidora de l’Ajuntament de Flix i periodista d’Imagina Ràdio, em comenta irònicament, encara que amb certa raó : “Seria bo que ens hagin fotut porres per votar i ara ens la fotin perquè no hi anem”.

En poques paraules, l’embolic ja està muntat. Llavors, a la pregunta, s’han d’ajornar o no les eleccions al Parlament en mig d’una pandèmia? La resposta pot ser difícil de contestar, entre altres coses perquè estem parlant d’un dret fonamental que va costar molta sang i morts per aconseguir-ho. Només cal recordar que en aquesta país quasi vam estar quaranta anys sense poder exercir el vot. Quaranta anys de dictadura feixista en què els drets fonamentals de les persones eren atropellats dia rere dia a cop de repressió violenta i sanguinària.


A tota això, em ve la memòria l’assaig de l’activista i periodista canadenca antiglobalització, Noemi Klein, titulat “La doctrina del shock”. En aquest assaig l’autora postula que els Estats, Govern o Corporacions aprofiten moment de caos social, econòmic o polítics per retallar drets fonamentals dels ciutadans i implantar mesures restrictives en perjudici d’aquests. Un exemple que dóna la Noemi Klein és la retallada de llibertats i drets fonamentals que van aplicar a Xile durant la dictadura militar del General Pinochet.

Davant d’aquesta teoria del tot certa, No ens hauríem de preguntar tots: No aprofitaran la pandèmia provocada pel coronavirus els Governs per retallar els nostres drets fonamentals recollits en les respectives Cartes Magnes? No serà l’intent d’ajornament de les eleccions al Parlament de Catalunya un simulacre per implantar després retallades més severs incloent el dret més sagrat de la Democràcia: El nostre Vot.

Probablement, en aquest tema de les eleccions i sanitat la persona amb més criteri i legitimitat moral és l’exdelegat del Govern i exsecretari de Salut, el rapitenc i metge, Francesc Sancho.

Doncs resulta que parlant amb Francesc Sancho sobre la modificació de les eleccions al Parlament de la Generalitat afirma amb molta raó: “mantenir eleccions és mantenir drets, jurídicament el que han fet és un nyap i sanitàriament hi ha mesures que es poden prendre per salvaguardar la salut dels votants i els components de les meses electorals”. Afirmació que comparteixo totalment.

Per acabar, i tenint en compte que tot sembla que anem cap a la distòpia creada per l’escriptor George Orwell, en el seu llibre “1984″, a la pregunta eleccions sí o no, la resposta se l’ha de contestar cadascú analitzant fins a quin nivell vol començar a renunciar als seus drets fonamentals, independentment, a qui beneficia o perjudica l’ajornament de les eleccions.

 

Economista.