Pallassos feixistes diversos van a “divertir-se” a les televisions. Indefectiblement, hi ha les griso, els motos, les ana-roses i altres suposats presentadors per riure’ls la poca gràcia.

És casualitat? Rotundament, no. Molts mitjans espanyols fan d’altaveu de Vox, PP i C’S, sense vergonya. Algú a l’ombra deu pagar la festa. Si hi ha ultradreta, la dreta pareix més amable i l’esquerra de l’Estat ja té una bona excusa per no ser valenta en les reformes socials i territorials.

Sempre que un/a feixista pocasolta amolla animalades tal com li rota sense que el/la suposat/da periodista de torn li desmunte les astracanades, cada vegada que diuen una mentida i ningú al plató els replica, emblanquinen el feixisme i la feble democràcia que tenim perd un altre llençol dels molts que ja ha anat perdent.

Sempre que en un plató de TV li riuen les gràcies a un ultra, cada vegada els atorguen una pista de circ als de Vox, PP o C’S, cada vegada que la televisió pública col·loca als seus informatius les declaracions d’un/a falsari/a agressiu sense rèplica, es cova l’ou de la serp.

Es fa difícil no seguir el joc de les provocacions de perdedors rancorosos com Albert Rivera o Rosa Díez. Mal si responem els seus insults, mal si no ho fem, perquè molts mitjans els fan d’altaveu dels seus dards enverinats. Fins i tot la TVE, pagada també per natros.

I ara, molts d’aquests tertulians i periodistes de pa sucat amb oli encara s’estranyen de l’assalt al Capitoli, com si no anés amb ells la cosa. Com si no fos l’incendi que ells mateixos estan atiant a Catalunya i a l’Estat des de fa temps.

Si Trump acaba destituït o a la presó, el trumpisme seguirà. Hi ha milions de nord-americans que s’han cregut les seues mentides i pallassades. Passa com a la Península ibèrica amb els abusos mediàtics tolerats dels tertulians del PP, Vox i Ciutadans.

Dit això, no hem de baixar la guàrdia. Cal respondre cada mentida i cada dard enverinat. Són agressions directes a la democràcia. Cal dir-ho més vegades encara?: no es pot ser tolerant amb els intolerants. S’ha de fer periodisme. Hem d’exigir pluralitat i veracitat als mitjans de comunicació.

Cal respondre els intents diaris d’emblanquinar l’edifici en runes del feixisme. Perquè està en runes, però amb tantes ajudes mediàtiques pot renàixer de les cendres.

Cap periodista que ho sigui de veritat pot callar davant d’una mentida feixista. Els ultradretans ficats a polítics no són uns polítics més, cal desmuntar aquesta fal·làcia. No se’ls ha de tractar com un representant més, no els podem alimentar per deixadesa. I encara dic més, potser la Ley de Partidos que es va aprovar al seu dia per il·legalitzar partits bascos ara sí que podria ser útil. Per prohibir l’apologia i els partits del feixisme com a Alemanya.

El circ muntat al Capitoli pels supremacistes ja el vivim aquí fa quaranta anys: primer amb un guàrdia civil entrant al Congreso amb la pistola, però també quan sindicats policials es permeten el luxe de manifestar-se demanant estopa per als independentistes, o quan els militars es permeten el luxe de publicar missatges amenaçadors contra 26 milions d’espanyols, etc.

Ara tothom diu que això de Washinton es veia vindre… Però aquí fa temps que hi ha soroll de sabres als quarters, amb soflames colpistes per part de militars en actiu i retirats, amb soldadets de plom cantant himnes de la División Azul, que no deuen saber ni què era.

A l’Estat fa un any que van enviant senyals. Els poders fàctics no suporten un govern que ha deixat fora el Trifachito.

A Catalunya fa més temps que ja ho sabem, però és ara que l’esquerra estatal es posa les mans al cap, però durant anys ha mirat a una altra banda quan la matraca anava contra natros.

“Os lo dijimos #Catalunya”, els responc jo, als seus tuits alarmistes.

Que es posen les piles, que això va de debò.

Filòloga.