Aquell que no coneix la seva historia està condemnat a repetir-la. La crisi de la covid-19 no ha estat la primera ni l’última a la que s’enfronta el planeta; és un gran motiu per estar esperonats i preparar-nos pel futur post covid. És imprescindible mirar enrere per aprendre dels errors i encerts d’altres pandèmies. El motor de canvi en la història de les societats han estat les fortes i potents malalties que han hagut de suportar ,en aquests moments el planeta es troba en un punt d’inflexió col·lectiva que ha de servir per reflexionar i estructurar el futur; que ens hauria de dur a una societat ecològica, verda i del coneixement que globalitzi les necessitats de tots i totes donant les respostes adequades. Estem enmig d’un canvi radical, molt profund, com és la innovació de les noves tecnologies,amb tots els desafiaments que plantegen junt amb la vella tecnologia que, per tots, són reptes difícils i que cal assumir i compaginar fent el que estigui al nostre abast; tenint com l’objectiu final un planeta verd i sostenible. La pandèmia ha passat a un primer pla deixant enrere la resta de problemes per un demà que ara sembla llunyà, però la crua realitat és que el tenim a la cantonada.

Un recent informe elaborat per economistes que treballen per la banca, ha confirmat el profund canvi en els models de consum de béns i serveis per part dels ciutadans. La causa es deriva del confinament de la gent per evitar que el virus s’estengui; els ha donat una nova perspectiva sobre les seves finances personals. Aquest canvi representa un estalvi per a la gran majoria de persones acostumades a sortir a menjar fora de casa o fent les comandes per telèfon; tot el que una economia familiar gastava en béns i serveis ara s’ho han pogut estalviar. Està per veure si aquestes restriccions en la despesa personal seran temporals o es mantindran després de la pandèmia com actes totalment normalitzats i acceptats; essent un acte positiu i previsor per aquestes economies familiars ,però molt negatiu pel sistema econòmic actual que per funcionar a ple rendiment necessita l’endeutament i el consum massiu de les persones.

En l’última Assemblea General de les Nacions Unides sobre la preparació Sostenible per a la Seguretat Sanitària, resiliència per adoptar una línea de treball i trencar el cercle de pànic traslladant-ho a la societat , els assistents van tenir un fort sentiment compartit, acceptant que en crisis anteriors els govern de torn, un cop han controlat un brot de la pandèmia, es dedicaven a altres coses que creien més interessants i urgents. Dins aquest marc cal posar les dades que dóna l’organització , l’última setmana i va haver més d’un milió de morts i d’altres que han tingut el mateix final per les interrupcions sense precedents del sistemes sanitaris actuals. El planeta no està preparat per a fer front pandèmies com la covi-19 i de ben segur que no serà l’ultima emergència mundial mentre no aturem l’escalfament global. El gel de l’Antàrtica es va fonent, deixant al descobert gran quantitat de virus que estaven congelats, amb el gran perill que provoquin pandèmies que creiem eradicades i que per aquesta situació es tornin a estendre.

La transició cap a un nou model de societat i econòmic no es farà de manera senzilla ni suau; potser fins i tot no planificada i en condicions no volgudes per nosaltres, però, el cert és que hem d’intensificar la feina per aturar dins la pandèmia les desigualtats de cada país o comunitats de persones segons gènere,raça, posició econòmica o posició laboral perquè són les persones més vulnerables i les que pateixen més dificultats. Aquesta crisi ens aboca a més perills que no pas a possibilitats de sortir-ne. Preocupa la política de la por, la intensa vigilància a les persones en tots els ordres, la xenofòbia, el moviment de les persones, les lleis per decret que fan els governs, quarantenes o aplaçaments electorals, i que tots aquests perills passin a formar part del discurs polític ens obriria un futur molt negre a totes les democràcies. Vençut el coronavirus, hi hauríem instal·lat un altre virus molt pitjor. Bones festes a tothom.