La primera obra escrita de la nostra civilització, L’Odissea, és un relat brillant dels sentiments i ambicions humanes que acompanyen l’emigrant. Ambicions de conquesta, de conèixer noves coses i de sentiments amorosos, sovint contraposats, de lleialtat, d’enyorança, d’arrelament i de desig de tornar a casa.

L’home es comporta com ho fan els altres animals, que només canvien de lloc per buscar aliment per subsistir, per millorar les seves condicions de vida o per pressions d’altres que els empenyen a marxar del seu territori. Tenim molts exemples a la natura que il·lustren l’hàbit migratori dels sers vius i molts d’ells acabaran arrelant si les condicions de vida els hi són favorables.

La història ens ensenya que el fenomen migratori no és nou, sinó tot el contrari. Moltes invasions i guerres que hem patit són formes violentes de migrar.

Una altra prova de migracions i arrelaments són els nostres mapes genètics que confirmen la mescla de diferents races que portem impreses en els nostres codis.

A Catalunya tenim exemples de migracions recents. La que vàrem tenir desprès de l’última guerra civil i la que s’ha produït aquests últims anys, on amb dades registrades al 2016, un 14% dels catalans han vingut de fora d’Espanya, el que representa un total de 1.067.883 persones.

Curiosament continuem vivint l’emigració com un fenomen nou, d’actualitat. Potser l’explicació està en la nostra ignorància i en la influència dels mitjans de comunicació que magnifiquen i deformen aquesta realitat.

Les dades que tenim de 2016 sobre l’emigració i els emigrants ens diuen:

Que malgrat aquest percentatge tant alt de migració, els problemes de convivència són escassos.

Que alguns emigrants han vingut per sobreviure i guanyar diners per les seves famílies i que desitgen tornar a casa.

Que 11033 emigrants han cursat sol·licituds d’adequació́ de l’habitatge per tramitar el reagrupament familiar.

Que 11619 han presentat sol·licituds d’informes acreditatius del grau d’integració́ per accedir a l’arrelament social a Catalunya i el 84,4% s’han resolt favorablement.

Que s’han fet 1.666 consultes per l’homologació́ de titulacions acadèmiques i un 49,7% han acabant obtenint-les, la qual cosa els permetrà treballar i arrelar-se.

I per últim afegirem una dada important per fer-nos una idea de les intencions d’arrelament dels emigrants. Hi ha quasi 90.000 estudiants fills d’emigrants, matriculats en els diferents nivells educatius d’ensenyament a casa nostra.

En resum i mirant el passat i les dades actuals podríem concloure:

Que les migracions són fenòmens naturals i constants.

Que aporten coneixements i formes de vida noves que acabaran modificant els nostres.

Que tot canvi porta també unes dificultats d’acomodació.

Que les migracions actuals són majoritàriament pacífiques.

Que tots els emigrants volent sentir-se acollits, malgrat que alguns d’ells tenen el desig, respectable, de tornar al seu hàbitat, carregats de recursos econòmics que han guanyant amb el seu esforç i d’altres volen integrar-se i fan esforços demostrables per aconseguir-ho pacíficament.

Autor: