Fa unes setmanes vaig acabar de llegir L’infinit dins d’un jonc. La invenció dels llibres al món antic, de la Irene Vallejo, una filòloga de Saragossa que ha sabut transportar-me amb ales per l’aire, amb vaixell per mar i a cavall per terra cap allí on tot va començar, als primers relats a la vora del foc, a l’origen de l’alfabet, als primers llibres en les seues múltiples i delicades formes, a les primeres biblioteques i llibreries, als primers lectors i també amb totes les dificultats a les primeres lectores, tot a partir de la passió per L’Odissea d’Homer, que li va fer estimar el món clàssic. Una aventura que lliga l’antiguitat amb l’època actual a través dels llibres i els seus autors i autores. Una delícia considerada per la crítica com el llibre d’assaig revelació de la temporada.

Una companya amb qui comparteixo lectures i a qui he deixat el llibre, ha comparat la sensació que li provoca la lectura de L’infinit dins d’un jonc amb la síndrome d’Stendhal, per la sobredosi de bellesa que se’n desprèn. És molt més que un llibre d’assaig per la qualitat literària del relat, com el descabdella, el teixeix, en segueix el fil i com cerca sense descans en l’oblit totes aquelles dones esborrades de la cultura grega i romana, que també hi van ser, malgrat les dificultats per sobresortir culturalment en una classe social alta, sí, però que ens les va fer desaparèixer perquè ja gairebé no les va deixar existir. Petits fragments i alguna referència, però hi eren i hi som. Un assaig d’aventures d’herois i heroïnes anònimes, un homenatge a la lectura i a la preservació del saber.

La lectura és un gran regal, requereix d’allò que la pandèmia ens ofereix, temps, silenci i sobretot predisposició a deixar-nos submergir en l’obra, com diu Emili Teixidor a La lectura i la vida: “Només quan el lector llegeix deslligat de l’autoritat de l’autor, s’estableix el veritable diàleg”. Un diàleg que ens permet viatjar, conèixer, créixer i viure moltes altres vides… El que està clar és que sense la lectura no seríem el que som, els llibres formen part de la vida, si han sobreviscut milers d’anys, no és debades, ja que al llarg de la història sempre hi ha hagut qui els ha volgut destruir o prohibir.

Sense els llibres hauríem perdut la memòria, la transmissió de les idees, també gràcies als llibres, la transmissió de les idees que se’n surten de l’ortodòxia i que ens han fet humans. Així que de cara a aquest Nadal pandèmic, si regalem llibres, regalarem vida, perquè els llibres són tan importants com l’amistat, com l’amor i com Ariadna seguirem el fil de la història.

Filòloga.