Aquesta mateixa pregunta l’hi va fer el Cavaller Verd al Rei Artur. Li va donar un any per respondre si volia continuar en vida. Artur va recórrer el Regne de Bretanya a la recerca de la resposta correcta. Cadascuna de les dones que era preguntada responia amb una necessitat diferent de les altres. Amor, vestits, fills, casar-se, sexe, diners, etc. Cap va donar la resposta esperada pel Rei Artur. Lady Ragnell, germana del Cavaller Verd i contrari a n’ell l’hi donaria la resposta correcta al Rei a canvi d’amanyar-li la boda amb el nebot del rei i cavaller de la Taula Redona, Sir Gawain. La resposta correcta per la salvació del rei era: Ser lliures d’elegir el seu destí. Geoffrey Chaucer, autor dels Contes de Canterbury, es va avançar als temps donant a la dona els mateixos drets que tenien els homes d’aquella època.

Ha plogut molt des de llavors, set-cents anys després al canal de televisió Neox podem veure la sèrie de dibuixos animats per adults “Los Simpson”. Fa unes setmanes gaudint dels disbarats de la sèrie, de cop i volta els ulls se’m van posar com a dos plasts a un dels episodis titulat “Más allà de la cúpula del fracaso” on l’estrella invitada és Mel Gibson. Apareix una escena on Homer agafant la mà de Marge i ensenyant-li l’anell de casats que porta a l’anular li diu textualment a Mel: “És ( Marge ) de la meva propietat”. Encara que aquest episodi es va presentar a la cadena Fox l’any 1999 sembla que les històries estiguin enquadrades en temps oposats.

Al segle XIV només tenien accés als documents escrits molt pocs elegits, bàsicament l’església que de ben segur no era del seu interès que moltes Ladies Ragnell apareguessin en escena. Avui pel contrari, tothom té accés a la informació i els Simpson precisament no donen gaire bon exemple de com conviure i atendre a la teva parella o almenys en aquest episodi.

La visió falsa de la propietat de la parella que molts adolescents i joves creuen real i que moltes de les xiques accepten el rol d’obeir les indicacions d’ells justificant via xarxes socials la companyia, el motiu i la ubicació on es troben. La nineta dels ulls dels pares deixa d’obeir-los i va a parar al trenca cors del Richy que en molts dels casos portarà a la família a una situació no gaire agraïda. Aquest és un altre problema que està aflorant amb el nou masclisme i que s’ha de combatre com diu la Carme Valls, coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, “Eduquem les nostres filles i fills en igualtat i rebutgem qualsevol demostració de masclisme que ens envolti”, a l’opinió del Setmanari de l’Ebre pel dia de la dona.

Per això l’Institut Català de les Dones va començar el mes passat la campanya “Diposita aquí el teu masclisme” per donar veu a les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques.
Una campanya on podreu tirar simbòlicament a la paperera el masclisme de molts homes i també d’alguna que altra dona. Entre elles Alicia Rubio, Rocío Monasterio que fan ombra a molts del gènere masculí i aproven retornar a les dones a un rol familiar i domèstic o declaren que les mesures exigides per les feministes no fan cap favor a les dones.

També la Rosalia i Pharrell Williams van exposar el seu desacord amb “l’algoritme masclista” que discrimina a les dones per darrera dels cantants masculins a les plataformes musicals digitals. Un altre fet que passa desapercebut a tot els consumidors d’aquestes plataformes.

Faran falta molts Geoffrey Chaucer i moltes Mary Wollstonecaft, Shirin Ebadi, Rosalies i Carmens que dia a dia realitzen petites accions en diferents escenaris, al carrer, al gimnàs, a la feina, a l’autobús. Feina de tirar a la paperera molta brossa i deixalles que no fan més que fer mal a la vista i embrutar l’entorn, contaminar els fonaments i estructures d’una societat més justa i equànime.

Professor de Formació Professional.