L’evolució sociopolítica dels Estats Units cada cop em recorda més la d’Espanya, amb una polarització creixent i la configuració de dos “bàndols” irreconciliables. En el cas d’Espanya és una constant històrica i dramàtica, d’alguna manera l’essència d’aquest estat artificial és l’enfrontament cíclic entre el bloc “nacional” i el bloc dels “rojos y separatistas”. En el cas dels Estats Units la configuració d’aquesta dicotomia ja ve de la guerra civil, entre els ianquis (el nord més ric i culte) i els confederats (el sud més pobre i populista). Però fins a cert punt s’havia anat desdibuixant (si exceptuem períodes com la cacera de bruixes de McCarthy) fins que arribà la crisi de finals de la passada dècada i l’aparició posterior de Trump en escena. El derrotat president ha creat una dinàmica d’enfrontament civil que està fora de control i que, malgrat la victòria dels demòcrates perdurarà durant molt de temps i pot acabar malament. 

La mateixa dinàmica que a Espanya va encetar Aznar i va continuar Rajoy amb la campanya contra l’Estatut de Catalunya. Per molt que ara governe l’esquerra durant un temps, la dreta i l’extrema dreta, amb l’ajuda dels jutges i les forces policials, tornaran algun dia a prendre el poder i es desencadenarà un nou conflicte molt virulent de conseqüències imprevisibles. Espero que si més no serveixi per aconseguir, aquesta vegada si, la independència. Salvant les distàncies, si ho comparem amb l’època de la República, ara estem en el període del “front popular”, que va generar la reacció de la dreta i dels militars en forma de cop d’estat de Franco. Quan s’acabe aquesta època (vuit anys?) tornarà el conflicte descarnat i haurem de tornar a lluitar aferrissadament (aquesta vegada més efectivament) pels nostres drets i llibertats. Mentrestant anem preparant-nos i mirem de gaudir d’uns anys una mica més tranquils. Potser tindrà raó Alexandre Deulofeu que la independència de Catalunya serà l’any 2029? 

En el cas d’Estats Units la polarització seguirà augmentant i les possibilitats d’enfrontament civil en un país tant gran i amb tantes armes fan por. També augmentaran les temptacions de reclamar la independència en els estats més progressistes, de fet ja està passant, tot i que encara tímidament en llocs com Califòrnia o Vermont. El que està passant als Estats Units amb Trump i a Espanya amb el procés català mostren clarament que tots dos estats no són realment democràtics. A més, en tots dos casos el sistema electoral afavoreix les zones rurals menys poblades, de manera que la dreta espanyola i nord-americana poden guanyar unes eleccions tenint menys vots que l’altre bloc. Tal com diuen els mateixos nord-americans “sit and wait”, o com diríem aquí, “és per llogar-hi cadires”. És qüestió de temps que tot torne a esclatar i de forma més virulenta, si més no en el cas d’Espanya, on l’enfrontament entre dos blocs forma part del seu ADN destructiu.

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.