Fa temps que el fenomen de la despoblació preocupa a les nostres Terres. Aquest és un fenomen global a tot l’Estat i que ve de lluny. Però no és nou. Al llarg de la història molts pobles han quedat abandonats per diferents motius. De ben segur que a tothom ens vindria al cap algun poble proper que fa anys, per una circumstància o una altra, van acabar sent abandonats pels seus habitants. Un clar exemple seria el poble Vell de Corbera d’Ebre, destruït completament durant la Guerra Civil. Però, sabíeu que a les nostres terres n’hi molts ni tan sols es coneixen?

Al Baix Ebre, l’antic nucli de l’Aldea, habitat des d’època romana, estava situat molt més endins de les terres deltaiques. Als voltants de l’Ermita de l’Aldea. En el transcurs dels segles el nucli fou abandonat dos vegades. La darrera i definitiva es produiria en època moderna, a finals del segle XV o començaments del segle XVI. A l’Ampolla trobem l’antic despoblat dels Garidells, que també va desaparèixer per les mateixes dates. Es tractava d’un assentament costaner que fou donat al segle XII per Ramon Berenguer IV i que se situava a la vora del camí de Tortosa pel coll de l’Alba.

Encara al Baix Ebre, dintre de l’actual terme municipal de Tortosa, però tocant amb el Perelló, hi havia el nucli de La Fullola, amb la seva imponent torre, encara de peus i amb l’església gòtica de la que es conserven les arcades, la pila baptismal i les parets exteriors. En sessió municipal de l’Ajuntament de Tortosa del 19 de gener de 1863 el lloc es donà per abandonat. A la vall del Toscar, al voltant del castell de Carles, s’aixecava el poblat del mateix nom: són els orígens d’Alfara de Carles. A finals del segle XV per raó d’una epidèmia el poble de Carles es despoblà. Els supervivents abandonaren el lloc i es traslladaren a Alfara. Les ruïnes de l’antic poble encara són avui visibles. Es conserva, reconvertida en ermita, l’església de Sant Julià.

A la Terra Alta, cal destacar Les Pinyeres, que acabaria sent annexionat al segle XIX per Batea. La seva situació, enclotat a la vora del riu Algars, va fer que les epidèmies i les difícils condicions meteorològiques -sobretot la calor- obligaren a marxar als seus habitants. D’aquest nucli, destaca l’església de la Transfiguració de Nostre Senyor, del segle XIII, de transició del romànic al gòtic. També a Batea, hi havia Algars, a la dreta del riu i que fou abandonat definitivament als anys 50. Encara es poden observar fragments de la torre i del mur del castell. Destaca l’església de Sant Joan. L’antic poblat d’Almudèfer està situat al terme municipal de Caseres. S’hi conserven restes del castell així com de l’església de Santa Anna del segle XIII ó XIV, desafectada i en una finca particular. També queden vestigis del llogaret, que a mitjans del segle XIV tenia setze focs. Fou municipi propi fins el 1842. Vilalba la Vella, fou un vilatge de Vilalba dels Arcs. De l’antic poble de Les Camposines, a la Fatarella, es conserva l’església de Sant Bartomeu.

Pel que fa al Montsià, el poblat de Rafalgarí (La Sénia) fou abandonat i cremat el 1808 durant la guerra del Francès. Ja no es va tornar a habitar. A Ulldecona hi havia la barriada Anolls, prop dels Valentins que es troba completament en ruïna. Un altre dels barris d’Ulldecona, la Miliana, va arribar a estar despoblat durant dècades, tot i que es va repoblant paulatinament des de l’any 2003. En la carta de donació del terme de La Ràpita, que el 1097 va fer Ramon Berenguer III a l’abat de Sant Cugat del Vallès, es fa esment d’una trentena de vil·les o alqueries, probablement d’origen bereber. Alguns d’aquells noms han quedat en la toponímia i es poden veure algunes restes de l’antic poblat de Benifallim a Alcanar.

A la Ribera d’Ebre caldria fer esment del poble de Berrús, situat a 12 quilòmetres de Riba-roja d’Ebre i que fou abandonat arran d’una pandèmia de febres palúdiques. El 1719 tenia 23 habitants. Al segle XIX quedaven 2 cases habitades. L’església de Santa Magdalena de transició del romànic al gòtic, va ser traslladada, pedra a pedra fins a la partida de les Sogues el 1962 per no quedar submergida per les aigües de l’embassament. Ara convertida en ermita pelegrinen en diferents dates els veïns de Riba-roja, Vilalba dels Arcs i La Pobla de Massaluca. A la vessant oriental de la serra de Cavalls al terme municipal de Benissanet, prop de la torre de Cervelló hi havia el poblat de Salvaterra o Gandesola, amb batlle propi i que va estar habitat fins a finals del segle XVIII. Del poblat del Mas de Flix, conegut també com a vall de Sant Joan, queden restes d’habitatges, d’una torre, de sitges i de l’antiga església de Sant Joan. El poble de Gorrapte, a Vinebre, fou destruït durant l’edat mitjana.

Autor:

Historiador i novel·lista